Us donaré la tabarra durant tres entrades més referents a la MCD, aquesta amb les primeres impressions, una segona amb la crònica i la tercera amb més fotos i agraïments.
Comencem doncs per dir que, com no podia ser d'una altra manera, estic molt content. Tot i que no em va sortir la cursa de la meva vida, vaig aconseguir l’objectiu, que era fer una marató coherent amb el què considero que són les meves capacitats (per manera de córrer, potencial d'entrenament, ganes, capacitats físiques, metabolisme...). La marató no enganya, posa a tothom al seu lloc, qui ha entrenat aguanta, qui no, peta, i és que en un 90% dels casos és així. Quan parlo de petar no em refereixo a anar a buscar les 3.10 i fer 3.14 sinó estar corrent amb mi o per davant meu durant 20km i acabar fent prop de 3.30, no és una distància per valents sinó per constants.
Ja entrant en el diumenge, el circuit és mentalment exigent: una recta de 8km que es repeteix 4 vegades, dues d'anada i dues de tornada, que es fa eterna però no monòtona, una organització molt bona tant pel què fa als voluntaris com pels avituallaments i la logística, i una bossa de regals força completa on hi destaca una ampolleta d'oli i la samarreta de cotó Nike.
Pel què fa a mi, una cursa de més a menys però sense un declivi considerable, recollint molts cadàvers en la segona part i no sent avançat per ningú, perdent ritme (vaig rodar força estona per sobre dels 4.30), però conscient que l'esforç inicial m'havia donat marge suficient, amb molèsties a les articulacions (genoll esquerre i part interior del peu dret), però plenament suportables i com no, amb les ungles molestant però mai frenant. En definitiva, una cursa on vaig veure el mur però el vaig superar a base de constància i ganes i on vaig aconseguir baixar de 3'10.
Detall del pes, ahir vaig recarregar bé, bevent molta aigua, sucs, dinant verdura i carn estofada i sopant un bon plat de pasta, tot i això avui m'he llevat per sota dels 75, i com podeu veure amb l'ungla dreta negra i l'esquerra ja veurem.
Un últim comentari per fer una petita crítica ja que comença a ser una constant que ens obsequiïn amb uns metres de més, i és que hi pot haver una mica de diferència però 200 metros extra que ens van fer córrer, déu n'hi do (i aquí no hi ha el tema de si tanques més la corba o no, etc., ja que érem pocs i a més un circuit sense corbes, us puc assegurar que no em desviava gaire de la línia més curta, no anava sobrat).
Comencem doncs per dir que, com no podia ser d'una altra manera, estic molt content. Tot i que no em va sortir la cursa de la meva vida, vaig aconseguir l’objectiu, que era fer una marató coherent amb el què considero que són les meves capacitats (per manera de córrer, potencial d'entrenament, ganes, capacitats físiques, metabolisme...). La marató no enganya, posa a tothom al seu lloc, qui ha entrenat aguanta, qui no, peta, i és que en un 90% dels casos és així. Quan parlo de petar no em refereixo a anar a buscar les 3.10 i fer 3.14 sinó estar corrent amb mi o per davant meu durant 20km i acabar fent prop de 3.30, no és una distància per valents sinó per constants.
Ja entrant en el diumenge, el circuit és mentalment exigent: una recta de 8km que es repeteix 4 vegades, dues d'anada i dues de tornada, que es fa eterna però no monòtona, una organització molt bona tant pel què fa als voluntaris com pels avituallaments i la logística, i una bossa de regals força completa on hi destaca una ampolleta d'oli i la samarreta de cotó Nike.
Pel què fa a mi, una cursa de més a menys però sense un declivi considerable, recollint molts cadàvers en la segona part i no sent avançat per ningú, perdent ritme (vaig rodar força estona per sobre dels 4.30), però conscient que l'esforç inicial m'havia donat marge suficient, amb molèsties a les articulacions (genoll esquerre i part interior del peu dret), però plenament suportables i com no, amb les ungles molestant però mai frenant. En definitiva, una cursa on vaig veure el mur però el vaig superar a base de constància i ganes i on vaig aconseguir baixar de 3'10.
Detall del pes, ahir vaig recarregar bé, bevent molta aigua, sucs, dinant verdura i carn estofada i sopant un bon plat de pasta, tot i això avui m'he llevat per sota dels 75, i com podeu veure amb l'ungla dreta negra i l'esquerra ja veurem.Un últim comentari per fer una petita crítica ja que comença a ser una constant que ens obsequiïn amb uns metres de més, i és que hi pot haver una mica de diferència però 200 metros extra que ens van fer córrer, déu n'hi do (i aquí no hi ha el tema de si tanques més la corba o no, etc., ja que érem pocs i a més un circuit sense corbes, us puc assegurar que no em desviava gaire de la línia més curta, no anava sobrat).
9 comentaris:
Felicitats Pau! pots estar orgullós.
Qui entrena com toca obté resultats, això que sembla fàcil realment no ho és. Cada dia cumplir amb la planificació, apretar les series, rodar llarg les tirades de més volum,... Fantàstic!
Ara a descansar una mica.
PD: demà em toquen series t'apuntes? jajaja
Felicitats!
Et vaig reconèixer diverses vegades durant la cursa. Un bon temps!
Jo vaig acabar en 3h57min, un altre món, però també content.
Xavi, gràcies pel suport, abans, DURANT i després! Per cert avui séries no, però dimecres a les 20 hores ja hi torno.
Joel, haver cridat, el millor d'aquesta marató és que ens creuàvem moltes vegades i ens podíem saludar. En quant al món, és el mateix, el de patir, llàstima que no baixéssis de 3.55, estic esperant la crònica. Gràcies i felicitats, tots dos en portem 5, que no és poc.
Vaja, Pau... el primer ENHORABONA per la cursa. Llegint amb deteniment el que has escrit em quedo amb dues coses: fer una marató coherent amb les pròpies capacitats i allò de que no és una cursa per valents sinó per constants (i la constància és tant per competir al ritme que toca com, sobretot, per fer tots els entrenaments previs que toquen).
Per cert, els cadàvers no es recullen, es trepitjen! (això em van contar a mi...)
5! Igual que jo. Suposo que cap dels dos comptem la del IM. Felicitats una vegada més.
Dando la tabarra con 3 entradas más ya es demasiado...
Bea, ha sido un gusto verte por allí. Tan guapa y recuperada, y con el Guillem tan guapo y tranquilo. Ojalá convenzo a la Mónica y el Kylian de verme, aunque fuera tan solo una vez...
No Pau, en serio, no es peloteo, que ya sabes que me gusta criticarte en tu propio espacio, pero correr 3 horas 08 es realmente rápido. Ir a 4'27 no es nada especial, pero aguantar este ritmo durante 42,4 (!) kms es realmente impresionante. Mejor que un reloj suizo.
Es más, eres tan previsible que tanto la Bea como yo adivinamos incluso antes de empezar que ibas a hacer exactamente 3h08'.
Otra cosa es que ya te plantas. Sé que no es lo mismo bajar de 3h38 a 3h29 que de 3h08 a 2h59, pero no descartaría esta posibilidad en el año que viene. Aprovecha que eres joven, con un solo crío, y baja aunque fuera tan solo una vez de las 3 horas... Sabemos todos que puedes. YES YOU CAN !!! Después te dejaremos en paz :-))
Pero, ehh, que estos halagos no te sirvan de precedente, ehh, campeón !!
Enhorabuena por el tiempo Pau! Me pareció cruzarme contigo en la carrera! Yo muy bien en la primera parte (1h36m) pero a partir del km 29 empece a pasarlo muy, pero q muy mal. Al final 3h32m49s. No me quejo para ser la primera...
Felicitats! no hace falta que dices nada mas
Oriol Mañas
Josep, jo sí que compto la de l'IM, perquè no? Diguéssim que va ser una marató havent escalfat molt bé. En tot cas moltes gràcies, m'agrada això de trepitjar...
Dennis, tu estàs mejor en 10, yo en larga distancia, será por los días de entreno? No haces crónica definitiva?
Lástima no habernos conocido antes y así poder animarnos. En todo caso felicidades por tu debut, yo lo hice peor en el mío.
Gràcies Oriol, valoro la felicitació de l'únic que em va guanyar en els 100 metres...
Dennis, a mí también me encantó conocerte. Fue lo primero que le dije a Pau sólo salir del centro de convenciones antes de la Marató. Sois un grupo majísimo! Siempre lo digo, pero una de las mil cosas buenas que tiene el deporte, es la cantidad (y la calidad) de amigos que vas haciendo. Y respecto a tu mujer, a la próxima la convencemos de que me acompañe a hacer de fan, vale? Una vez que te inicias en esto de hacer de fan, también engancha. !Felicidades a todos por las marcas y el esfuerzo! Y cuidado con la gasolina, eh? Así que los holandeses también sois cabezotas, no? :-)
Publica un comentari a l'entrada