Dit i fet

O més aviat, dit i desfet… i és que quan estava escrivint “rodar a 4.30” jo mateix pensava que estava sent una mica agosarat, m’havia deixat endur per l’eufòria de Castelldefels, on un bon dia m’havia permès portar aquests ritmes amb certa comoditat, però ahir tot va ser diferent.
Si una cosa no he fet en les darreres setmanes en quant a l’entrenament que em manaven era l’acumulació de quilòmetres, és a dir, fer una tirada mitja el dissabte per a començar la llarga del diumenge amb certa acumulació a les cames i així notar a final de sessió unes sensacions semblants a la de marató.
Aprofitant que estava acompanyat, aquest cap de setmana era ideal per a fer-ho, així que dissabte sortia a fer els meus 80 minuts de carrera continua, sense forçar, però amb ja males sensacions (especialment estomacals). Ho vaig complir però allí es va acabar tot, des del migdia i durant tot l’endemà, l’estómac se’m va tancar i una sensació de fatiga em va deixar baldat. La climatologia de diumenge va fer que no volgués forçar i per tant vam decidir deixar-ho per dilluns. Bona decisió perquè sortir malalt pot tenir conseqüències nefastes, però un cap de setmana més sense acumular quilòmetres.
Dilluns sí sortíem, i vaig escollir repetir el circuit de la mitja, així l’ensenyava a la Bea, al Xavi i companyia. Una vegada més males sensacions i de rodar a 4.30 ni de conya, de fet havia de fer una hora i 55 minuts fent 12km a 4.20, però al ser incapaç de fer els 12 ràpids, vaig fer penitència allargant 10 minuts l’entrenament i així fent més o menys els 26km que em tocaven.
No cal dir que mentre m'arrossegava el meu objectiu tornava mica en mica dels 3.10 als 3.15. La setmana que ve acabaré de decidir.
Deixo la part positiva a la Bea, perquè realment en general va ser un gran cap de setmana.