Continuem.
Carrego la bici al cotxe, i cap a Barcelona. Un cop a les rondes truco ja al Carles i m’explica que estan tot juts sota l’antena. És d’agrair que hagin retardat al màxim l’hora de sortida per a poder coincidir tant temps com sigui possible. Arribo a casa, canvio la bici de carretera per la de BTT, canvio el casc i cap amunt. Entrenament de qualitat fotent-li canya amb la BTT per arribar en poc més de mitja hora a Sant Cugat, allí me’ls trobo tot just agafant taula per fer una cocacola: el Lluís, els Carles, els Xavis i l'Eva. Amb molts d’ells feia temps que no ens vèiem i per tant el retrobament va ser molt interessant.
La tornada la fem ja plegats i amb més calma, explicant-me la canya que li han fotut baixant i les castanyes que han pogut gravar en vídeo (de seguida que els tingui els penjaré).
Tot plegat s’allarga fins les 5, hora en què finalment puc dinar, dutxar-me i cap a casa la Irene a celebrar l’aniversari. Per sopar més retrobaments, aprofitant que molts dels amics del cole són per Barcelona, decidim quedar per sopar al Marsicco i fer després unes birretes. A la porta de la discoteca decideixo que ja n’hi ha hagut prou, que estic a punt d’arribar a les 24 hores despert i que l’endemà vull llevar-me d’hora.
En fi, un dissabte diferent i molt llarg.
Per cert el repte 6*7*100 flexions, continua i avui arribaré a les 500.
Carrego la bici al cotxe, i cap a Barcelona. Un cop a les rondes truco ja al Carles i m’explica que estan tot juts sota l’antena. És d’agrair que hagin retardat al màxim l’hora de sortida per a poder coincidir tant temps com sigui possible. Arribo a casa, canvio la bici de carretera per la de BTT, canvio el casc i cap amunt. Entrenament de qualitat fotent-li canya amb la BTT per arribar en poc més de mitja hora a Sant Cugat, allí me’ls trobo tot just agafant taula per fer una cocacola: el Lluís, els Carles, els Xavis i l'Eva. Amb molts d’ells feia temps que no ens vèiem i per tant el retrobament va ser molt interessant.
La tornada la fem ja plegats i amb més calma, explicant-me la canya que li han fotut baixant i les castanyes que han pogut gravar en vídeo (de seguida que els tingui els penjaré).Tot plegat s’allarga fins les 5, hora en què finalment puc dinar, dutxar-me i cap a casa la Irene a celebrar l’aniversari. Per sopar més retrobaments, aprofitant que molts dels amics del cole són per Barcelona, decidim quedar per sopar al Marsicco i fer després unes birretes. A la porta de la discoteca decideixo que ja n’hi ha hagut prou, que estic a punt d’arribar a les 24 hores despert i que l’endemà vull llevar-me d’hora.
En fi, un dissabte diferent i molt llarg.
Per cert el repte 6*7*100 flexions, continua i avui arribaré a les 500.
6 comentaris:
També decideixes marxar després de sopar perquè m'enyoraves molt, no? :-P
También, también, pero eso eso no es propio de un triatleta muy muy hombre como yo ;-)
...Deu n'hi do amb les flexions....jo estic fent el challenge hundredpushups...i no puc amb les series que demanen per la 3a setmana!
Records desde Hong Kong,
"XTB" Xavi.
Xavi, si veus la primera entrada sobre el tema, veuras que va lidea va sortir del teu blog i del challenge que estas fent, a veure si puc acabar fent 100 seguides també
Pau, això de les flexions ja ho tens superat, només ens queden 37 dies més... ànims!
Millor pensar en setmanes, i són només 5
Publica un comentari a l'entrada