Sense poder córrer en 10 dies però amb moltes ganes

No podia arribar pitjor a una marató: primer la lesió de l’adductor i ara una grip que no em deixa pràcticament ni sortir de casa, total 10 dies sense córrer i espero avui o demà al menys rodar una mica.
Sigui com sigui, tampoc crec que m’hagi anat malament el descans i estic molt animat, primer perquè no sé si ens trobarem tots, però molts dels meus amics heu preparat la prova a consciència i estic segur que diumenge serà un gran dia (especialment pels debutants, però no dubto que tal com heu entrenat molts dels que repetiu, millorareu la marca). També estic il·lusionat amb la meva marató, tot i la responsabilitat de fer de pacemaker i el respecte dels 42km, estic molt tranquil i amb ganes de començar a córrer. Sé que la inèrcia de l’ambient més els sentiments dels que tindré al voltant, em faran viure la cursa des d’una altra perspectiva. No deixa de ser un repte més, poder mantenir el ritme i no defallir durant tota la marató.
Com sempre dic, m’encanta que em saludeu i que m’animeu, per tant si veieu un tio de blanc amb un globus que posa 4 hores, aquest seré jo.
Un company de la Caixa de la Bea i el Xavi ens va proposar que corréssim la marató amb les samarretes de la seva fundació, jo no podré, però el Xavi sí, a veure si ens fem una foto i la setmana que ve us ho explico tot amb més detall. De fet té previst córrer-la amb el meu globus així que com diu ell “podrem parlar durant la cursa”. De moment penjo la web http://deportesolidario.org/ i amb la primera frase que he llegit: “Apoyando a nuestra fundación, desde tu práctica deportiva, siempre serás el número 1”, aprofito per desitjar molta a tots i cadascun dels corredors!