Després d'unes primeres setmanes en que el volum va ser el protagonista, amb molta força de voluntat motivat pel repte; de l'encostipat que no marxava; de sessions d'entrenament amb sèries i d'altres de sortides llargues; de les mitges maratons amb bons resultats; ja només queda disfrutar diumenge. O millor dit no patir massa.
La tàctica encara no la tinc molt clara. Crec que serà qüestió de veure-les venir, com diu el tòpic. Intentant no accelerar massa a la sortida per resistir els màxims kilòmetres possibles al ritme desitjat.
La punta de millor forma penso que la vaig tenir a Granollers, i actualment les sensacions no són tant satisfactòries com havia planejat. Per tant intento concienciar-me que la idea inicial i el repte era acabar, sense presionar-me més del compte calculant ritmes i temps possibles.
He fet un planning d'en quin moment passaré per cada lloc, per tal que qui vulgui s'apropi a animar-me.
I per últim comentar que ja tinc la samarreta que utilitzaré a la cursa. Sempre havia pensat que mai em posaria una samarreta de color blanc, i menys una sense mànigues. Doncs així serà la que faré servir... I és que les bones causes s'ho mereixen: correré amb els "colors" de la Fundació per a la Fibromialgia i la Síndrome de Fatiga Crònica, que sota el lema "Mai més no correràs sol" ha llençat la seva proposta d'ESPORT SOLIDARI.
Ens veiem a la Marató!!!
Ens veiem a la Marató!!!
Xavi
6 comentaris:
I no expliques res de la teva alimentació el cap de setmana? diguéssim que tampoc va ser molt saludable.
Jo també estic molt nerviosa per tots només com a consorte, amiga, fan i fotógrafa. Estaré atenta en 4 punts del recorregut per intentar animar a tots els que reconegui. Molts ànims a tots!!! Per cert, el Xavi el cap de setmana es va menjar a la pobre Clotilde. Hasta aquí puedo leer...
I no us dic el que em vaig arribar a beure...
http://picasaweb.google.com/periquin62/FotosMatanzaFeb2010?authkey=Gv1sRgCOH32veTy-z6tgE#
Molta sort amb el teu objectiu a la marató , salut i quilòmetres!!!!
Que vagi molt i molt bé....
Em quedo amb la frase
"...actualment les sensacions no són tant satisfactòries com havia planejat..."
i afegeixo
" ... però les ganes i la il·lusió ho compensaran amb escreig..."
Gràcies pels ànims!!!
Serà un al·licient més per superar els moments fotuts.
Publica un comentari a l'entrada