Pel que fa a la de 42,195 també vaig millorar diferents marques. Com la de vegades que es pot anar al WC en una tarda... Què malament em senten els gels!!! O el meu millor temps (aquest era fàcil si acabava, doncs era la primera vegada que corria un marató): 3h.33min.35seg. Si apreto 2 segons ho quadro al 3, llàstima.
Tanta meditació respecte al ritme a seguir, el temps objectiu; que si seguir els globus, que si anar per davant. I sona el tret de sortida i la cursa et porta sense temps a decidir. En fi, la inexperiència suposo, els 5'/km planejats es converteixen en 4'45". A l'Av.Madrid passo als globus de 3h30' i a la Meridiana ja ni els veig, però aconsegueixo mantenir el mateix ritme fins al km 32. Aquí, a l'Av.Litoral, em giro i els globus ja els veig molt de lluny. Deu ser el famós mur? Jo psicològicament vaig be, perquè a més no noto esgotament físic, però muscularment ja comencen els dolors. Sobretot unes punxades, com d'agulles, als dits dels peus, que no acabo d'entendre però que a l'acabar veuré que es tracta de 3 ungles menys... A partir d'aquí els següents 10 km a una mitjana de 5'35"/km, bastant constants en cada un d'ells. A la Ciutadella em passen els globus de 3h30' amb el seu sèquit, al seu ritme constant de 5'/km, que a mi em sembla una velocitat creuer impossible de seguir.
Sempre he dit que els ànims de la gent es noten molt, i la marató de la Luchy sí va ser de récord, doncs em va seguir en 8 punts diferents de la ciutat. No se com s'ho va poder fer!!! Durant els primers 15 kms, fins la Pedrera més o menys, l'empenta dels "fans particulars" em fan volar. Després la companyia del Coke durant uns 10 kms també m'ajuda. A la zona del mur l'única ajuda és la dels famosos gels, que si be són una autèntica bomba de rellotgeria per l'estómeg, et proporcionen una injecció immediata d'energia. I a partir de l'Arc del Triomf el carrer es converteix en un passadís entre gent anònima que no para d'aplaudir.I quan ja ensumes l'arribada al c/Sepúlveda, apretes les dents i et sembla que augmentes el ritme. I mires el Garmin buscant la confirmació, però la seva resposta és: 6'/km... No el miris més, home! que ja arribes. I quan enfiles Maria Cristina decideixes fer l'esprint per quedar com un rei, però el bessó esquerre amaga d'enrampar-se... Afluixa, home! a veure si encara ens haurem d'arrossegar per arribar, que és millor acabar com un senyor.
En fi, ja veieu què content estic!!!
I aquí l'àlbum de les fotos de la Luchy:
http://picasaweb.google.es/111733226499552710054/MaratoBcn2010#
Xavi
PD: Demà tindreu la crònica del Pau fent de llebre.
Tanta meditació respecte al ritme a seguir, el temps objectiu; que si seguir els globus, que si anar per davant. I sona el tret de sortida i la cursa et porta sense temps a decidir. En fi, la inexperiència suposo, els 5'/km planejats es converteixen en 4'45". A l'Av.Madrid passo als globus de 3h30' i a la Meridiana ja ni els veig, però aconsegueixo mantenir el mateix ritme fins al km 32. Aquí, a l'Av.Litoral, em giro i els globus ja els veig molt de lluny. Deu ser el famós mur? Jo psicològicament vaig be, perquè a més no noto esgotament físic, però muscularment ja comencen els dolors. Sobretot unes punxades, com d'agulles, als dits dels peus, que no acabo d'entendre però que a l'acabar veuré que es tracta de 3 ungles menys... A partir d'aquí els següents 10 km a una mitjana de 5'35"/km, bastant constants en cada un d'ells. A la Ciutadella em passen els globus de 3h30' amb el seu sèquit, al seu ritme constant de 5'/km, que a mi em sembla una velocitat creuer impossible de seguir.Sempre he dit que els ànims de la gent es noten molt, i la marató de la Luchy sí va ser de récord, doncs em va seguir en 8 punts diferents de la ciutat. No se com s'ho va poder fer!!! Durant els primers 15 kms, fins la Pedrera més o menys, l'empenta dels "fans particulars" em fan volar. Després la companyia del Coke durant uns 10 kms també m'ajuda. A la zona del mur l'única ajuda és la dels famosos gels, que si be són una autèntica bomba de rellotgeria per l'estómeg, et proporcionen una injecció immediata d'energia. I a partir de l'Arc del Triomf el carrer es converteix en un passadís entre gent anònima que no para d'aplaudir.I quan ja ensumes l'arribada al c/Sepúlveda, apretes les dents i et sembla que augmentes el ritme. I mires el Garmin buscant la confirmació, però la seva resposta és: 6'/km... No el miris més, home! que ja arribes. I quan enfiles Maria Cristina decideixes fer l'esprint per quedar com un rei, però el bessó esquerre amaga d'enrampar-se... Afluixa, home! a veure si encara ens haurem d'arrossegar per arribar, que és millor acabar com un senyor.
En fi, ja veieu què content estic!!!
I aquí l'àlbum de les fotos de la Luchy:http://picasaweb.google.es/111733226499552710054/MaratoBcn2010#
Xavi
7 comentaris:
Jo passo ja de calcular ritmes amb tu perquè després els trenquis d'aquesta manera i a sobre milloris el meu debut en marató!!!
Felicitats nen! Després de la parada en les dues últimes setmanes no les tenia totes, però sembla que ja havies creat una bona base!
I a sobre tins els quadríceps més bé que jo, a mi encara em fan mal, joder!
Un spinning demà?
Una crònica molt xula, un gran debut, una recuperació espectacular, i un súper reportatge fotogràfic de la Luchy (no cal que t'envii les meves 4 fotos de merd...). Felicitats!!!
Xavi:
Quina facilitat!.Es un deure felicitar-te per la gran marca feta sobre tot tenint en compte que ets de la meva edat i no un yogurin com aquests que escriuen als blogs.Per fotos no serà,tens unes molt bones.
Crec que si et tallesis els cabells podries fer 3h15´,jejeje
Felicitats.
Merci pels elogis a tots!!!
Espero que us referiu a la marca en la marató, no a les altres...
Robert, si no fos perquè tens molt cabell pensaria que em tens enveja. De totes formes crec que no me'l tallaré. Així no tindré la pressió d'haver de millorar el temps al ser més aerodinàmic.
Molt bé Xavi!
Enhorabona, a mi també em va anar bé anar una estona acompanyat. Tu em deies que no anaves gaire bé pero jo no ho veia tant clar i al final s'ha vist.
Felicitats Xavi, una gran marca i un gran reportatge fotogràfic. Altres com jo em fet prou amb acabar-la...ara que és una passada fer-la i ja espero la propera. El teu temps és una motivació per als demés!
Sensacional!!!!!!
tens motius per estar orgullós...... Una marató envejable i una crònica formidable..... Llàstima que no ens veiéssim....
Una forta abraçada i a disfrutar....
Publica un comentari a l'entrada