De menys a més. L’arribada a Buenos Aires va estar bé, nosaltres vam agafar un bus que ens va deixar a l’hotel, de totes maneres un Taxi és l’ideal si es viatgen més de dues persones ja sigui un oficial o un Remis (privats), és més barat i més ràpid. Quan un arriba a la ciutat no sap què fer, no hi ha una Tour Eiffel, una cinquena avinguda, un Golden Gate o el Big Ben... res que destaqui sobre la resta i per tant la impressió és com estar en qualsevol altre ciutat. Mica en mica però, s’hi va trobant l’encant, cal passejar, comprar, veure, viure, cal anar visitant els diferents barris, cadascun d’ells et recorda a alguna altra ciutat, La Recoleta és Madrid, San Telmo recorda a Paris, el Caminito a Cuba, Els grans jardins o Puerto Madero a Londres o Palermo al Soho de Nova York tot i que amb les cases més baixes... I això és el què ens ha anat atrapant de Buenos Aires, aquesta sensació d’estar a tot arreu, de tenir un tracte constant amb la gent gràcies a què per tot hi ha paradetes per xafardejar, botigues on entrar o restaurants on menjar.
I aquí em vull aturar, per a algú a qui com a mi li encanta la carn i tal com està el peso (lligat a la debilitat del dolar) Argentina és el paradís de la cuina. Per què la Bea em frenava que sinó hagués anat cada dia a provar una de la desena de modalitats que tenen de bife: colita, chorizo, ojo, vacío... en fi que no vull ni pensar-ho i tot a un preu increïble. Potser el millor el vam prendre a Parrilla 1880, està a San Telmo però ja tocant a Boca, en ser una zona lleugerament menys turística no hi ha la quantitat de guiris que vam trobar a l’altre restaurant on volíem anar, al centre del barri en ple bullici. En fi, aneu-hi: bona carn, bon menjar en general i un tracte exquisit, us puc assegurar que només hi havia una altra taula d’estrangers i tothom que entrava saludava a la gent del restaurant, eren clients habituals. http://www.parrilla1880.com.ar/
Si hi tornés m’allotjaria a Palermo, en alguna zona entre Plaza Serrano i Plaza Itàlia i on hi ha molts apartaments que es lloguen per setmanes; és ideal per gent jove, que li agrada la moda, la marxa i els restaurants, molt fashion. Està una mica lluny del teòric centre, però realment, quin és el centre de Buenos Aires?, a més des de la Plaça Itàlia hi ha busos i el Subte. San Telmo pot estar bé, nosaltres estàvem a Recoleta i tot i que és un barri més residencial, tot passejant una miqueta arribàvem a tot arreu, i sobretot teníem els jardins de Palermo a prop per anar a córrer. Els hotels van ser Arthotel (http://www.arthotel.com.ar/), més senzillet però amb molt encant i agradable, és molt recomanable per a qualsevol tipus de públic, ja que l’habitació era molt correcte, sense luxes però correcte. Després vam anar al Bel Air (http://www.hotelbelair.com.ar/) que es podria definir com un clàssic 3 estrelles reals, és a dir habitació i bany espaiosos, molt net i amb una recepció eficient i agradable, això si, no sense tanta personalitat com l’altre. Per moure’ns vam tirar dels tres transports: Taxis (bé de preu i nosaltres sense cap problema), Subte i busos (hi ha una xarxa brutal de busos que funciona les 24 hores i molt eficients, val la pena estudiar-se’ls una mica).
La segona part del nostre viatge és al Calafate, cap al Perito Moreno. D’aquí només quatre dades pràctiques, ja que els glaciars s’han de viure, no explicar ni ensenyar fotos, és espectacular, una bona raó per creuar l’Atlàntic, genial. Per arribar-hi nosaltres vam utilitzar LAN, són menys coneguts que Aerolíneas Argentinas però pel que he anat sentint molt més eficients. Surts d’una ciutat bulliciosa i s’arriba a un aeroport desèrtic, el canvi és radical. Calafate està a prop de l’aeroport i només hi ha turistes i gent que viu del turisme, el poble és caret i tot es centra en l’avinguda del Libertador, tot just al voltant d’unes 10 cuadras. L’hotel estava una mica apartat, però en el límit, vam anar sempre a peu, s’ha d’anar en compte perquè hi ha hotels que estan molt lluny, i per sortir a sopar o a informar-se de les possibles activitats és una mica pal. L’hotel El mirador del lago fluix pel preu: és bonic, però l’habitació pse, els cobrellits espantosos, no sortia pressió d’aigua i la recepció justeta, la nostra maleta es va passar tot un dia a la recepció i els que hi havia no ens van informar de res. La veritat és que si un quatre estrelles és així de cutre no sé com seran els albergs, però jo crec que no val la pena pagar tanta pasta, vaig veure un parell d’albergs més ben situats i aparentment correctes, entre ells un que es diu el Calafate.Per desplaçar-se una vegada més si s’és més de dues persones, el millor és en remis, són cars, però dividit per quatre surt molt millor que els busos privats que també valen una pasta.
En quant a les activitats el primer dia, pitant en remís fins al Perito Moreno, car, però al menys vam conèixer a l’Estevan, les seves opinions respecte al seu país i al nostre, i una bona companyia en definitiva. Vam passejar una mica per les passarel·les i ja n’hi ha suficient, el restaurant dolent i car. No vam fer ni vaixell ni trekking, crec que o es fa el de 7 hores o la resta no val la pena. Per sopar vam anar com ens havien recomanat a Mi Viejo, la veritat és que l’oferta és gran i per tant és important si algú et diu on es menja millor, no conec les alternatives però el què està clar és que Mi Viejo val molt la pena: vam prendre de primer una magnífica truita de la zona marinada i de segon xai (que és el què veus des de fora torrant-se a les brases) i bife, al seu punt, tot excel·lent.
L’endemà el tour Todo Glaciares que ofereix la companyia Fernández Campbell (on per cert al preu se li ha d’afegir el trasllat fins al port i l’entrada al parc). És un tour molt molt bonic on es veuen tres glaciars més i es passa entre icebergs que s’han desprès. Com he dit és car però els vaixells estan molt bé i l’organització és molt bona (porteu-vos el dinar). Just tornar i de nou a la ciutat vam quedar per sopar amb la Luján i unes amigues a Palermo i una vegada més vam riure i aprendre moltes coses (ja se sap que els Argentins parlen molt). Una abrazo a las tres. EL fotut és que vam perdre una de les targetes de fotos on hi havia aquest sopar i moltes de les del Calafate.
Imatges d'un troç de gel que es despren de la paret del Perito Moreno, en vam veure un de més heavy, però com passa sempre no vaig apretar el botó correcte de la càmera Imatges dels icebergs allunyant-nos del Glaciar Upsala i camí de la Bahía Onelli
La tercera i última etapa es centra en els voltants de Buenos Aires, primer l’asado en una Estancia a 2 hores de la ciutat, carn a dojo i vaig muntar a cavall, l’endemà la boda, que per cert va ser al barri de San Isidro on queda clar que la classe alta argentina també viu bé i on per cert hi ha una platja on fer tot tipus d’activitats aquàtiques (en aigua marró, això sí), i finalment uns amics ens van portar a el Tigre, una curiosa zona al delta del riu Paraná, barreja d’Amsterdam, Venècia i el Delta de l’Ebre on vaig prendre el meu darrer Bife de chorizo.
Més fotos
 |
| Blog argentina |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada