Bombers 2008, Sub40

Estic per deixar el blog, o millor dit els entrenaments, la teoria o el què sigui. En tot cas el que he estat a punt de fer és borrar la darrera entrada, em va quasi vergonya i tot, és com el típic que anava a un examen dient que no se’l sabia i després treia un excel·lent (per cert a mi mai em va passar).

El cas és que és veritat que no em considerava en les millors condicions, i que el divendres ens vam anar a dormir passades les 4, tot prenent uns mojitos, i dissabte més enllà de la una de la matinada. Hi ha tres coses que cal ressaltar.

1) Respecte a altres anys he fet menys series per sota de 4km. Com vaig dir, porto més quantitat de km que l’any passat, però no tant metòdic, les series són potser una mica més llargues, però menors en número i no tant canyeres.
2) La meva intenció era fer aquesta setmana un entrenament pensant en la triatló, però el cert és que vaig pensar que potser era massa i que no em podia arriscar, així que el que he fet és descansar una mica els dos darrers dies.
3) Vaig fer tests tota la setmana, amb l’Enric vam rodar a ritme mig i apretant de tant en tant. Les forces eren justetes. Divendres 7km amb la Bea i dissabte vaig fer cinta, on per primera vegada vaig veure que baixar de 43 sí podia fer-ho vaig fer 4km a una mitja de 4.30 però fent 1,5km a 4.10 i mig a 3.50.

El cas és que pensava que el títol de la cursa de bombers podia ser fins i tot “primer petit fracàs”, però l’esperança lògica de baixar de 43 també la tenia. Però anem amb la crònica.

Ja de bon matí i sortint cap a la Ciutadella, la Bea em comenta que està nerviosa, jo la tranquil·litzo però no li dic que jo també, que des de gener que vaig fer la Mar i Murtra, no faig una cursa sense acompanyar a algú, que ara torno a competir contra mi mateix i que ja va sent hora que vagi a saco.

Ja al parc ens anem trobant amb molta gent, uns més nerviosos que d’altres, i m’encanta. M’agrada molt veure que mica en mica tinc més amics que es van dedicant a això de córrer, que hi troben l’encant, que d’altres com el Josep i entrenant des de l’ombra és presenten cada any, que el Robert malgrat que no està en el seu millor moment i que té unes ampolles brutals als peus, ve a córrer perquè és la seva cinquena cursa de bombers i no se la vol perdre. Això enganxa...

El cas és que amb tantes salutacions, no tinc temps d’escalfar, tot just vaig corrent fins al guardaroba i torno. Per un malentès no ens trobem amb l’Enric, així que el Nico i jo ens dirigim a la sortida per córrer plegats. Els calaixos es trenquem massa d’hora, per tant entrem i anem esquivant a la gent fins a tenir una bona plaça. Allí, i per una d’aquelles casualitats de la vida veig que algú que està dues o tres fileres més endavant fa senyals cap a la meva direcció dient “Sergi”, penso que hi haurà algun Sergi darrera meu, però no, m’està dient “Sóc el Sergi” i de sobte hi caic, després de tantes curses va i ens coneixem a la dels Bombers, entre 13.000 persones. Ens desitgem sort.

Comença la cursa, i tots dos comencem a tirar, esquivant a gent, tinc la boca seca i no acabo de saber si el ritme és bo o dolent, les sensacions justetes, però el primer surt a 4.06. El segon em desanima una mica ja que amb el mateix o més esforç fem 4.10. Com que el Nico m’havia comentat que volia atacar els 40, li dic que tiri i em diu que sí. El controlo fins a Gran via i allí el perdo. La veritat és que és al·lucinant, amb l’esquena i les cames de triatleta que té i malgrat aixó pot rodar a 4min/km. Jo porto un ritme de rodatge a poc més de 4 minuts, no vaig sobrat ni de cames ni aeròbicament, però no tinc cap molèstia o estic content perquè els 43 els tinc segurs. A falta de 3km i coincidint amb el flato (que durarà pocs metres), començo a apretar i a avançar a gent. A la pujada cap a Urquinaona em sento bé i penso, si apreto aquí després ja serà baixada, és aleshores quan passo al Sergi i arribo de nou al Nico, l’animo i fins i tot baixo el ritme a veure si s’enganxa, però no, així que canya per via Laietana. La baixada dura puc i em trobo a falta d’un km pensant, he esprintat abans d’hora, calculo el temps al pas pels 9 i he fet el darrer a 3.45, i per tant no arribo a baixar de 40, però mantinc el ritme. Quan arribem al passeig Colon veig l’arribada i porto 39 minuts.

Aquí comença la meva cursa, 1 minut i uns 300 metres fins a l’arribada, ho he de fer. descriuria el què pensava però crec que només comptava segons, resulta que el què abans considerava un esprint no ho era i que ara sí que volava, que no estava tant al límit i que el patiment podia ser més heavy; a veure si no compensa baixar dels 40 i no tenir mai més aquesta pressió. No és fins a falta de 20 metres que veig que ja ho tinc, que em queden alguns segons de marge, passo les catifes tant ràpid que xoco contra el de davant, però ho he fet. Paro el rellotge i marca 39.59, he trigat algun segon en parar-lo. El darrer km en 3.32.

Em giro i de seguida arriba el Nico, amb els seus 70km del dia anterior en bici que arriba tot just per sobre dels 40, quina màquina. Recollim la bossa i reculem per a esperar a dones, novies, amigues per a acompanyar-les en els darrers km.

I la resta de l’equip:
Bea Rocamora Lorente 55:28:00 La progressió és espectacular i la veritat és que ella també va fer el viatge, molt bon temps i complint objectius.
Maria Grifol Casares 1:03:53 Tot i els nervis propis de la primera vegada, moltes felicitats, a molt bon ritme i juntament amb la Sheila van arrodonir una gran actuació.
Nicolau Goula I Masllorens 40:14:00 Quan un és bo, és bo, sigui la disciplina que sigui.
Pau Cortadas Guasch 39:54:00 Estic contentíssim, he baixat dels 40, i no pensava aconseguir-ho sense un entrenament específic.
Robert Rocamora Lorente 57:44:00 Malgrat estar en les mateixes condicions que el Luís Enrique (tot i que ell degut a un partit de tennis), va córrer i aconseguint una marca que molts voldrien.
Sheila Rabinad I Molins 1:03:55 El millor de la Sheila va ser el què em va explicar en el punt d’avituallament del km 5. Jo els hi havia dit que si calia que paressin a veure aigua. En arribar a la zona, tot contenta para i agafa tres gots d’aquarius, però al girar-se i veure que la gent seguia, doncs res, a tirar s’ha dit i per tant tota la cursa sense parar. D’aquí el temps tan bo.
Silvia Capmany Carol 1:02:21 Felicitats també a la Sílvia, qui t’anava a dir que faries 10km a menys de 6.30 i a sobre que poguessis fer la recta final tot dient-me, “Pau, estic tant contenta! I vaig super bé!” que dic jo que si anaves super bé, què tal apretar una mica? ;-) És broma eh! Que l’objectiu està més que complert.
Xavier Espriu I Calvo 48:48:00 Pocs entrenaments, molt constipat, però malgrat tot baixant dels 50. Molt bé! I a més amb moltes ganes, no ho recordo, però crec que has fet exactament el temps que vaig fer jo fa 4 anys. Ara a per la triatló.

I altres amics, molt bé l’Enric, amb el seu Garmin va clavar els 4.06 per km tot i que ell va comptar 200metres de més (un clàssic ja). Espectacular temps tant de l’Ivan com de la Mònica, també molt bo el del Marc (que tornava a córrer després de la Marató) i de la Sònia, i finalment molt bo el del Sergi, que malgrat competir cada setmana i fer tantes mitjes a les de 10 també roda al voltant de 4min/km.

Finalments els que es van anar acomplant i que de fet vam acabar fent l'aperitiu moltes gràcies: Paula, Lola, Laura, Irene, Thaís, Ferran, Gerard, Jordi, Pinyol...

2008_4_Cursa Bombers

Totes les fotos