Va de meduses

Dimecres agafava la bici i el neoprè i em dirigia per la NII cap a Caldetes on la Bea estava passant una setmaneta de vacances. Vaig rodar ràpid i calculant el ritme que puc fer en les mateixes carreteres en menys d'un mes. Després d'uns 50km em plantava a l'hotel Colón on deixava la bici i m'enfundava el ZOOT per a fer una horeta de natació. Les sensacions no van ser bones ja d'entrada: el neorpè em molesta a l'alçada de les aixelles, l'aigua estava moguda i sobretot molt fosca, però és que a sobre quan ja estava a l'alçada de les bolles una cosa marró de la mida d'un pam em va espantar. No hi vaig fer cas pensant que seria qualsevol cosa rara però de seguida me'n vaig trobar una altra i una tercera. Vaig parar de nedar i vaig mirar aquell ser detingudament, era com una medusa, però al revés i molt fosca, no transparent. Com que no sóc gaire amant de les picades de meduses (digueu-me raro) i ja estava prou agobiat, vaig començar a tornar cap a la costa per a fer els 40 minuts que em quedaven, ara ja amb la Bea, a tot just una quinzena de metres de la costa. No nedo còmode però tampoc veig que els 3.800 suposin cap problema excessiu el 4 d'octubre, a més, amb una hora i mitja ja hauré acabat el que menys m'agrada.
Comentant la jugada amb la Bea i la seva mare, jo mateix vaig dubtar de si realment el què havia vist era una medusa, però si era un peix anava molt ben disfressat. El cas és que aquest matí entro a la web de la Ruscalleda, on soparem aquesta nit (a lo grande!) i la primera imatge que veig és la mateixa que em vaig trobar ahir entre bolla i bolla, i són les meduses que la Carme Ruscalleda cuinava al seu restaurant. Suposo que al plat molen més que flotant a l'aigua a 200 metres de la costa.