dimarts, 22 de setembre del 2009

Canvio tri de Tossa per bons entrenaments

Molts dels amics que faran el Challenge van anar a fer el darrer test a la triatló de Tossa, quan nosaltres en el seu dia vam planificar la temporada, vam pensar que el millor era avançar el test a un mes abans i per això vam escollir Banyoles. Si he fet bé o no, mai ho sabré, però hi ha tres elements positius de la meva "tàctica": 1) el recorregut de Banyoles (excepte la natació) era més semblant al de Calella, 2) Vaig poder aprofitar els entrenaments de l'agost per fer una tri a bon nivell i 3) he aprofitat el cap de setmana per a fer les darreres sessions de volum, fent una bona transició natació running el divendres, més de 130km camí de Tossa el dissabte (+ prova neoprè) i 22.5km de running el diumenge. Pel què fa al dissabte una vegada més em llevava d'hora per rodar per la NII (i no era l'únic ja que estava ple de triatletes) i fer el recorregut del Challenge allargant-lo fins a Caldes, Llagostera i Tossa. Allí, i malgrat l'abandonament del Raül, m'enfundava el neoprè i feia un km de natació mentre el Xavi es preparava per a la seva Olímpica. Em va fer il·lusió veure des de la barrera a tants amics que la disputaven, el Nacho, el Pepelu, l'Àlex, el Ricard, el Ferran, el Jaume... En quant als resultats hi va haver de tot, des de la gran posició del Nacho (tio estàs que et surts) fins a la doble punxada del Jaume (canviat la bici ja!), però en tot cas la duresa del recorregut va fer que per tots fos un èxit. En quant a l'èlit, comentar que m'encanta l'equipació del Xavier Llobet, fins i tot el casc i les ulleres verdes, i que va anar sobrat, i la victòria d'una corredora del Prat, la Judith Corachan, que va mantenir la línia del club, malgrat que en la part masculina es van quedar sense representació ja que estaven triomfant al campionat d'espanya.
El Xavi va sortir una mica retardat de l'aigua (era dels pocs que anava sense neoprè), va tenir alguns problemes mecànics a la bici, però va arrodonir l'actuació amb un bon parcial de running. A més va calcular perfectament per arribar just després de l'Elena Barlabé, que va quedar tercera i que molt amablement va accedir a fer-se la foto.
L'endemà matinar de nou per a fer les dues hores que em tocaven de running, fent una part sola camí de la plaça espanya i corrent juntament amb el Carles els 10km de la Mercè, on vam aconseguir l'objectiu (rodar a 5min/km) però fent dos parcials ben diferents: 27 els primers 5km i 22 els segons, on ens ho vam passar teta esquivant a la gent, pujant per les voreres...

2 comentaris:

Raül ha dit...

2 Temes:
1.- "Em va fer il·lusió veure des de la barrera a tants amics que la disputaven, el Nacho, el Pepelu, l'Àlex, el Ricard, el Ferran, el Jaume... " Mira que oblidar-te del "Juanmaaaa"...
2.- Veig que has avançat molt en la investigació, i de dir-se: "la 76" ja es diu "l'Elena Barlabé". Bona feina Sr.Holmes!

Xavi ha dit...

Haig de dir que l'Elena em va confesar que, després d'haver-me vist a la platja, a la sortida, va quedar tant impresionada que va decidir fer un súper-sprint per agafar-me. Vaja, que em perseguia. Que m'anava al darrere...
Però estigueu tranquil·les, que a la foto ja veieu que jo anava de "dur"...

Les Curses més rendibles