I tant que sí!!! Estic en un moment de l'entrenament en què després de 5 mesos tinc ganes que arribi ja el gran dia. No tant perquè estigui o no preparat, que jo crec que sí, sinó perquè començo a necessitar baixar el ritme, entrar en les dues setmanes de descans i trencar una mica amb aquesta lleu sauració que m'està rondant pel cap.
Sé que l'Ironman serà dur, però estic segur que el més complicat ha estat l'entrenament on les sortides acompanyades s'han convinat amb d'altres sol i de llarga durada, on quan tothom acabava a mi em quedava rodar una mica, on després de fer 4 hores de bici i running pel matí, dedicava la tarda a la piscina...
Tot aquest entrenament no evitarà que punxi una roda en els 180km de bici i minimitzarà però no solucionarà possibles problemes amb el neoprè, llagues als peus o tants d'altres, però sí que ajudarà a patir menys el 4 d'octubre, i sobretot ha millorat molt el meu estat de forma.
I foto tot aquest rotllo a tot just un mes de l'Ironman perquè dimarts vaig repetir un test realitzat a principis de temporada i que prova que realment em va costar molt agafar la forma, que era cert que rodar a 5min/km era un suplici, i per sobre de tot, que un bon entrenament millora molt la nostra capacitat.
Primer vaig repetir els 3km a 155 pulsacions: aquest nivell m'havia portat a recòrrer la distància en 18'06 minuts i ahir ho vaig fer en 13'48 i amb esforços per no pujar el ritme.
De tornada vaig rodar a 5min/km durant 2km i les pulsacions mitjanes van ser de 144ppm (havien estat 166). De fet no sé si vaig fer màximes o mitjanes, però les dades pràcticament coincideixen.
I en la part final vaig accelerar fins a posar-me a 170 (em va costar força) i a partir d'aleshores un km en 3'55 minuts per mantenir aquestes pulsacions, quasi un minut per sota de fa 5 mesos (4'49).
Les xifres parlen per sí soles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada