Pedalada Cabrilenca 2009

Realment tenim mala sort amb les curses de BTT i és que dues que n’hem fet, dues que ha plogut. De totes maneres i com sempre amb presses i urgències ens trobàvem tots a la sortida, des de l’Anna (de 10 anys i que ha acabat la volta de 20km malgrat el “tinc por!” del principi), fins a la Bea, passant pel Xavi, l’Ivan, el Raül, el Carles i l’Albert.
La idea era sortir junts i així ho fem, de seguida ens ve de gust abandonar el ritme lent que porta el bloc i comencem a avançar per l’esquerra, mica en mica ens anem separant i quan portem uns 4km de pujada el Raül i jo ens quedem sols i compartim un 70% de la marxa. La meva idea és no forçar però anar a bon ritme, però el cert és que els corriols acaben amb mi. Quasi 30km de corriols de pujada i baixada i el comptekms no suma. Al principi es creen embuts i per tant es puja i es baixa al ritme que marca la majoria, al final per moments ens hem sentit sols. No puc dir res ja que entenc que als amants de la BTT els hi agradi tanta trialera, de fet jo m'ho passo teta, però tants km és exagerat, requereix massa concentració i més quan la pluja les complica en sobremanera, per mi el millor és un equilibri entre trialera i trams més ràpids. Aquest pensament s’ha anat diluint des de diumenge fins a avui dimarts, positivant cada vegada més el record de la cursa i amb ganes de tornar l’any que ve.
A partir del 10 la cadena comença a fallar però el cert és que té moments; a vegades forçant amb el plat mitjà o a vegades abusant del petit, vaig tirant i fins i tot millor del què prèveia quan ha començat a fallar. A més m'obliga a fer alguna pujada a peu en la qual hagués forçat i per tant em permet mantenir forces per fotre-li canya en els darrers km passant a molta gent i acabant molt content amb el meu estat físic.

Xavi, Ivan, no he trobat fotos oficials vostres si les veieu me les envieu, sisplau

Sigui com sigui, crec que s’ha de parlar molt bé d’aquesta marxa que per alguna raó ha exhaurit les inscripcions: cadascú va al ritme que vol, l’organització un 10, i vist a posteriori realment ha valgut la pena, crec que malgrat els problemes mecànics i físics tot ha anat molt bé: està tot senyalitzat, amb bons avituallaments i fins i tot una petita claca en el moment en què pitjor ho estava passant després de dues caigudes importants, i tots hem xalat força (com diuen a Tarragona). Això sí, la seqüela és un ombro tot “magullat” d’una de les 4 o 5 castanyes, de fet de la més forta ja que vaig xocar contra un tronc tot caient cap a l’altra banda, va ser l’inici dels pitjors moments ja que durant 5 o 7km vaig baixar amb desconfiança i em va desmoralitzar de cara a les pujades. Al final els 40km els vaig fer amb 3.05.
La Bea ha fet la curta per evitar caigudes i guardar forces per la setmana que ve al triatló,però ha aprofitat per córrer tres quarts d’hora mentre ens esperava.
A veure si l’any que ve repetim i cada vegada som més. El millor ha estat la trucada de l’Ivan que ha arribat abans i em diu “tot controlat” li contesto “ja tens els nostres dorsals?”, “no, que m’han confirmat que hi ha donuts als avituallaments...”
En aquets Blog hi ha els tracks, per tant algun dia podríem anar a rodar i repetir-ho amb la calma http://equipbiker.blogspot.com/2009/04/cabrilenca-2009.html
Totes les fotos

Cabrilenca 2009

Per cert, ahir vaig perdre 20 leuros a la carretera de les aigües, si algú se'ls troba, són meus.