Triatlo de Salou

Condicionants personals i esportius em feien afrontar la triatló de Salou sense l’ànim desitjat. De totes maneres també és cert que mica en mica i a mesura que s’acostava la sortida em vaig anar ficant per acabar muntant el box de manera il·lusionada. Tovallola, wambes, mitjons, gorra, casc, aigua... Quantes coses s’han de preparar! Tot i que la Bea m’havia regalat el dia abans una samarreta de triatló (per cert igual que la del Nico però en un altre color), decideixo competir amb la Nike pro ja que era la meva idea inicial. M’enfundo el neoprè, amb més gràcia que el divendres, i EQUIRTA cap a l’aigua. Abans saludo a l’Àlex que feia la sprint i per cert amb un temps molt bo. Un cop mullat, acabo de recol·locar el neoprè i cap a la sortida. Saludo a l’Anna que té el novio per allí, i que m’anima durant tota la prova (gràcies), i em fico al mig del mogollón. Sortim i ja des del principi les sensacions són diferents: respiració accelerada, molta gent, cops i poca fluïdesa en els meus moviments, passo la primera bolla i segueix el tema, penso “qui m’ha manat a mi fer això, com faré un Ironman nedant així...” i finalment em concentro, parlo amb mi mateix (quan estàs al límit fas aquestes bogeries) i em dic “què estàs fent?, estàs aquí per passar-t’ho bé, i saps nedar millor”. A partir d’aquí els cops no s’acaben, però jo començo a fer braçades una mica més llarga i a respirar de tant en tant cap a l’altre costat. Com que per comoditat respiro millor per la dreta, nedo sempre per la part esquerra i així veig si vaig bé. A cada boia és una petita agonia, un tio passa literalment per sobre meu: hòstia a les cames, hòstia a l’esquena i de sobte me’l trobo que té el pit a sobre la meva essquena, sort del neoprè que sinó m’hagués enfonsat. Al final de la primera volta veig que encara hi ha molta gent darrera meu (el Nico em comenta que ell no mira si té gent darrera, però és normal, ja que segur que sí). Es veu que aquesta boia s’havia desenganxat de l’aigua i que hem fet més distància de la que tocava (El Xavi Llobet ha fet dos minuts més que l’any passat en el parcial). Ja acabant em dóna la sensació que apretant una mica de braços aconsegueixo desfer-me d’un grup nombrós. Prova superada. He calculat que el tram de natació ha d’estar al voltant de 31’40’’ o 50’’, la qual cosa no és cap meravella, però correcte si miro la classificació.
Sigui com sigui he de millorar-ho ja que en la bici surto sol, recupero posicions, però no puc ficar-me a cap grup bo, els que m’agafen em deixen i els que agafo van massa lents. La solució és millorar la natació o fer un esforç gran i provar d’enganxar-me en un d’aquests grups que van més ràpid. De fet a la quarta volta, cinquena per ells, el grup del Robert Mayoral (a qui em va agradar saludar) m’enganxa i aconsegueixo fer una volta amb ells anant a la pujada que sol feia al voltant de 26km/h a més de 30km/h i relativament còmode. El cas és que el circuit de bici m’encanta, té llargues rectes, és maco i les pujades no són molt fortes i em permeten passar a molta gent. M’ho passo bé. De totes maneres també s’ha de dir que entre que és curta (les voltes) i que hi ha els de la sprint i els de la olímpica, crec que hi ha varis “listillos” que es salten alguna volta. En sortir de l’aigua encara quedaven força bicis al box i al tornar a entrar déu n’hi do, i això no quadra tenint en compte el meu ritme era millor que els de molts. Al final 1’08’40’’ més un parell de minuts i pico de transició. Vaig menjar una barreta al sortir i una altra sense gana a la tercera volta, a més de molt isostar. A la transició inicial vaig notar una estrebada a la part superior del quàdriceps dret al treure’m el neoprè, però sense gaires conseqüències; la lesió, de moment controlada.
I comença el running, surto carregat però intentant mantenir el ritme dels de davant, la lesió em respecte i o jo pujo el ritme o la gent el baixa però vaig tirant i avançant (pocs, però a una quinzena en total segur). La primera volta més dura que la segona en la qual agafo un ritme bo de creuer, ens creuem amb el Nico i piquem de mans. Va molt bé, com sempre. Decideixo no fer canvi de ritme a falta de 2 o 3km per no jugar-me-la i simplement em limito a acabar, aquí un parell de tios em passen esprintant, però acabo bé: muscularment parlant molt sencer, i aeròbicament una mica més tocat, però això es recupera de seguida. Suposo que si descanses dues setmanes abans és el què passa: arribes més còmode, però amb falta de ritme que afecta a la respiració. Tram de running 39,02 des de la catifa del chip. S’haurien de fer mirar el tema de les distàncies.
Temps final 2’22’50’’, no em surten els parcials perquè tenien un altre chip (em pitava segur). En quant al Nico, la natació la va fer bé, en la bici m’explica que s’ho havia passat teta fent relleus amb un grupet de tres on ell tirava a la pujada i la resta a les baixades i rectes, i el problema va arribar en la segona volta del running on una incompetència dels que indicaven el circuit el fan saltar un parell de km. De totes maneres ho ha fet molt bé, i jo el vaig veure molt fort, i sinó a les fotos em remeto.

205 3169 CORTADAS GUASCH, PAU INDEPENDIENTE ABM 2:22:50 Total participants: 326

Amb el Nico després de la triatló, com no ha de nedar bé amb aquestes catxes
En el box, després de la dutxa i amb la "roba" estesa.

Triatló dedicada