Sense pressió, com mola

No és que em senti ben bé com el Hulk, no estic tan fort ni tan entrenat com voldria, però si que estic molt segur i sobretot tranquil. Per motius interns i externs, en els últims dies m’ha envaït una sensació de satisfacció per l’entrenament realitzat i sobretot pel fet de saber que m’ho passaré bé, que estic prou fort com per cobrir les tres distàncies divertint-me. Que la triatló és per gaudir. És cert que la natació em dóna una mica de respecte, i que m’hagués agradat arribar al dia d’avui havent fet varies vegades 3km, però també em conec i sé que he cobert la distància de Banyoles a un ritme tranquil però constant tantes vegades com ha calgut, si perdo 5min més, què és això quan estem parlant d’una cursa de 5 hores? M’he de mentalitzar i sortir tranquil, a gaudir des de la primera braçada, a recuperar les sensacions que vaig tenir a Salou en comptagotes. Per la bici estic segur que m’ho passaré teta, també sé que em costarà anar acoplat perquè no corregeixo les molèsties als avantbraços, i que quan porti uns 60km el genoll em començarà a avisar, però ja me’n quedaran molt pocs. Aniré controlant però a veure si puc anar fort. I per la cursa a peu doncs són 20km, i no els hauré de fer a 4’30’’! Les tres voltes on això sí farà molta calor, segur que seran molt boniques. Si puc faré un esforç final, sinó doncs a rodar que sigui com sigui estaré acabant la Tri B de Banyoles. Creuem els dits, que tot vagi bé i en tot cas jo estic tranquil i això és el què importa.