No cal, no?
Partim de la premisa
que tothom pot fer el que li doni la gana, i el Kilian també. Que no
dubto que és un esportista de primera fila al qual admiro. I que fins i
tot em fascina el què fa i les imatges que filmen amb el Seb Montaz.
Però si tant estima la muntanya, si no para d'escoltar-la, com
és que no sent que probablement aquesta l'està avisant que és més forta
que ell? Batre el récord de pujar i baixar el Kilimanjaro és brutal,
aprofitar-ho per explicar la vida i cultures de Tanzania i
parlar d'un dels seus millors corredors, encara més (tot i que penso que
s'hagués pogut fer millor). Però desafiar l'Everest volent anar més
enllà del què els propis alpinistes fan, per mi no té sentit.
Potser ho aconseguirà, probablement sí, però i què?
La muntanya no enten de presses.
I
jo seguiré sent un dels milions de fans que té aquest prodiji de la
naturalesa, admirant el seu estil, la seva habilitat i la seva força al
córrer. I espero que aquestes paraules se les endugui el vent...
1 comentari:
Es lo malo de no tener límites, juega a la ruleta rusa continuamente.
Publica un comentari a l'entrada