Guardiola i Valdés, i ja que hi sóc Amstrong

Penso que el Valdés és molt bon porter i que, o trobem un bon substitut o molts es menjaran les crítiques. Aquesta entrada, però, és més dedicada a la hipocresia de la gent, als prejudicis, que a temes estrictament esportius . Una de les coses que més em molestava de Guardiola és el culebró de la renovació, la tonteria d’allargar sempre el tema, de renovar anualment (quan per cert amb el Bayern ha fitxat per tres temporades), pensava que un NO per part seva suposava un daltabaix important com per no saber-ho amb suficient temps.


Resulta que ara el Víctor Valdés, lluny d’allargar el tema, avisa al Barça amb un any i mig d’antelació. Temps suficient però necessari per buscar un substitut, que no estem parlant d’un lateral!!! Per mi, més professional no es pot ser, i en canvi la gent ara dubte que segueixi exercint la seva professió de la millor manera possible.

I posats a parlar d’hipocresia, deixo per escrit la meva opinió sobre el cas Amstrong i és que trobo al•lucinant la reacció de la gent. El primer mentider ha estat ell, i d’això no hi ha dubte, però quina novetat hi ha en les seves paraules actuals, qui tenia encara dubtes de la seva drogoaddicció particular?


I tant o més sorprenents em semblaven els comentaris que creien en la innocència del ciclista texà com els que ara el critiquen a mort però neguen la culpabilitat d’altres com els propis companys de Tours (del mateix equip o classificació) o de ciclistes com Induráin o Contador (que públicament ha donat positiu, per poc, però ha donat). Les coses com són i el dòping ha estat i és present en el ciclisme, de manera massiva. I no s’hi val allò de “i en el futbol què?!”, primera perquè al meu pare li portava fluixa quan jo li deia que altres amics també havien catejat, el què a ell li preocupava era jo, i segon perquè penso que el futbol és un esport tremendament menys exigent que el ciclisme i per tant la necessitat de complements il•legals, molt menor.

El dissabte sí que vam ser ardilles!!!

Anem corrent per uns corriols de Sant Just, el Nacho i jo primer, el Mikel i l'Espriu després. El Nacho em comenta que li mola molt i que quasi no hi ha ningú, jo li dic que no és normal, i de sobte... Ens trobem un caçador.

I després un altre, i un altre... Com a bons esquirols el què fem és fugir de la zona, i és que estan fent la caça dels senglars.
Independentment del què pensi dels caçadors en general, trobo que organitzar-ho un dissabte i a sobre no tallar els camins és una animalada. En tot cas nosaltres, i més quan vam sentir els trets, ens vam cagar una mica.

Després, i ja a les Aigües van tornar els piques ardillerus de sempre, i aquí, per segona vegada consecutiva aquesta setmana, no vaig aguantar el ritme dels primers. Mica en mica.

No seria el meu millor any

Després de moltes temporades, aquest 2012 no he arribat als 2.000kms corrent, tot just m'he quedat als 1600, i el pitjor és que pràcticament és el mateix que he fet en bici i ja no parlem de natació. La nova etapa de la vida, més dedicada a la família, conjuntament amb un seguit de lesions n'han estat la causa. Em vaig quedar sense la marató de Barcelona però curiosament aquestes reduides xifres en quant a volum es compensen amb dues competicions d'ultradistància: la Trailwalker de 100km i Cavalls del vent de 90, i totes dues amb prou bon rendiment vistes les circunstàncies.
Pel 2013 estic molt indecís, no sé si córrer la Ultra de la Cerdanya o si simplement fer competicions i valorar a final d'any si vaig cap a UTMB 2014... No ho sé, no acabo de veure cap a on anar i és que la meva actual vida no em permet fer previsions a llarg termini.
El què està clar és que sense deixar el triatló de banda (alguna competició faré), em centraré en el trail, és el que ara em motiva i permet entrenar.
Per la http://www.ultrafons.com/vcuf.htm busco amb qui fer-la així que si algú s'anima ja sabeu, passo de fer-la sol. Això sí, hauríem de tenir un ritme similar.

El 2013 a la Cerdanya va començar amb un sorprenent mal estat de forma, però amb ganes de fer esport i sobretot amb molt bona companyia: Ferran, Borja, Bea i Nacho!

Una entrada ràpida que de fet em serveix per demostrar que molt temps per dedicar-li al bloc tampoc tindré.