Anem corrent per uns corriols de Sant Just, el Nacho i jo primer, el Mikel i l'Espriu després. El Nacho em comenta que li mola molt i que quasi no hi ha ningú, jo li dic que no és normal, i de sobte... Ens trobem un caçador.
I després un altre, i un altre... Com a bons esquirols el què fem és fugir de la zona, i és que estan fent la caça dels senglars.
Independentment del què pensi dels caçadors en general, trobo que organitzar-ho un dissabte i a sobre no tallar els camins és una animalada. En tot cas nosaltres, i més quan vam sentir els trets, ens vam cagar una mica.
Després, i ja a les Aigües van tornar els piques ardillerus de sempre, i aquí, per segona vegada consecutiva aquesta setmana, no vaig aguantar el ritme dels primers. Mica en mica.
2 comentaris:
Al costat de casa meva és habitual els diumenges, però aquesta temporada avisen amb rètols indicatius. Una vegada me'n vaig trobar un de cara dins un bosc espès, acompanyat de 8 gossos, i no és que faci massa gràcia la veritat.
Per mi el millor és allunyar-se'n, mai se sap què pot passar...
Sí, sí, cuidadín!
Yo estoy directamente y públicamente en contra de esta animalada, y más de un susto han tenido los corredores de montaña..
Leyéndote parece mentira que en 4 días correrás sin despeinarte 3h15 :-)
Publica un comentari a l'entrada