 |
| http://www.amazon.es/Correr-comer-vivir-inspiradora-corredores/dp/8499982441 |
Fa cosa d’un
parell de mesos, el Roger (flamant finalista de la UTMB) em recomanava el
llibre de l’Scott Jurek, del qual el Coke i el Nacho me n'havien també parlat. Com a amant dels llibres d’esport, l’acceptava
gratament sense saber que seria, sens dubte, el millor llibre d’aquesta
categoria, i és que el Jurek té història, una vida de cine, el relat d’una
època aparentment passada però a la vegada recent, ultradistància en sentit
pur, puresa de pensaments, tècnica, puresa en l’alimentació, sinceritat,
família, amics...
No cal explicar
gaires més coses, millor us les aneu trobant, simplement tres detalls que em
semblen espectaculars i que aquí a Europa en podríem aprendre.
-
En
moltes de les curses, un cop guanyades, es quedava per a saludar a tants
corredors com podia, un a un, del primer a l’últim.
-
En
curses on no participava hi anava per a fer de voluntari; us imagineu al Kilian
omplint-vos l’ampolla d’aigua en un avituallament? Si no m’equivoco en aquesta
edició de la UTMB n’hi va haver uns quants, entre ells el propi Kilian.
-
Els
seus arguments a favor del vegetarianisme m’han cridat molt més l’atenció que
aquells més sentimentals que havia sentit fins ara (ni millors ni pitjors).
Això no vol dir que m’hi converteixi, sóc molt fan de la carn vermella o el
peix cru, però he decidit portar-ho a la pràctica durant un mes.
Com sempre no us
deixeu endur per la meva eufòria i llegiu-lo sense prejudicis, no escriu tan bé
com el Murakami, ja us aviso.
8 comentaris:
Hola Pau,
No sé si ya hice un comentario sobre este libro cuando me lo leí (gracias a la recomendación de Ferran).
La verdad es que admiro a este tío, aunque fuera tan solo por el respeto que demuestra a los demás participantes quedando horas esperando a los menos privilegiados.
No obstante, a mi el libro en sí no me fue tan ameno como pensaba, sobre todo las primeras 80 páginas estaban escritas "un poco secas", al menos en la versión orignal (no sé si el traductor lo ha resuelto).
La segunda parte cambió de estilo y fue mucho mejor.
Respecto a su dieta, su amigo (ahora ya no tanto) Dusty hice el divertido comentario:
What is his new book missing?
If there isn't one chapter or paragraph to say that he stops every 100 yards to take a poo it can't really be completely right. You know what it's like pacing a vegan for 15 years? I always brought extra toilet paper for him. It was always a joke: Scott, man, you've got it all wrong. You shouldn't be going after Brooks, you should be going after Scott’s toilet paper. The general public can relate to that.
http://www.outsideonline.com/outdoor-adventure/running/trail-running/Dusty-Olson-20120703.html?page=1
Jaja, en cuanto al libro, ya he avisado, creo que tampoco se puede esperar de un deportista, por mucha corrección y asesoramiento que tenga, que redacte como un escritor, pero a mi me gustó de inicio al final, de hecho no noté el cambio que comentas.
Y referente a la dieta, tanta fibra nunca puede ser buena, ahora no recuerdo si comenta que se caga pero me sorprende con la naturalidad que explica los vómitos en muchas de sus carreras.
Muy bueno Dennis! Lleig però m'autocito: http://nocorriguesmassa.blogspot.com.es/2013/06/correr-comer-vivir-beber-y-amar.html
A mi m'ha impressionat i he canviat una mica la dieta, sobretot pel que fa als llegums (en menjo molts), m'he deixat el dolç i els sucres en general (mel) i les farines refinades...circumstàncies personals també han ajudat. Ara bé, un bon troç de carn vermella de Zamora...
Abraçada a tots!
Bien dicho !!
Mis (demasiado cortos) periodos de abstinencia, siempre son precedidos por un EXCESO.
No estaría demás el paralelismo vegetariano con un buen filete de 600 gramos de carne roja en Zamora...sí señor!!
Ya tengo ganas de revivir vuestras vivencias en la Cerdanya (Pau), Montblanc (Piernas), Boston (Ferran) etc..etc..
Nos vemos pronto,
Dennis.
El millor és que coincidim amb el tema Entrecotte del Zamora, jijiji
M'ha agradat la frase recollida en el teu post "Para cuando comencé a correr, yo ya sabía lo que era sufrir"
Pau, tranquil ja et demanarem un entrecotte de TOFU i nosaltres el demanarem de carn de vedella. hahaha.
Ja hi ha data?? en tinc ganes!!
Nano, acabo de llegir això... primer i últim utmb em temo :( un gust llegir-te pau, quasi com al jurek jjjj
Roger, tot són cicles, you'll be back!
Publica un comentari a l'entrada