L’important és
passar-s’ho bé no? I jo per passar-m’ho bé necessito: un entorn immillorable, uns
bons companys “de batalla” i estar mínimament entrenat. Com que tot això ho
tenia, no va ser un problema fer la modalitat que menys m’agrada i que pitjor
se’m dóna, la natació.
Dels dos equips
la Júlia i jo fèiem la natació, així que xino xano i amb els nostres neoprens
vam anar cap el punt de sortida (érem quasi els únics pitufis que anàvem amb
neorpè). Va ser una natació llarga, dels 1.100 enunciats van passar a ser
1.500, però entre la qualitat de l’aigua, els carrils i que la gent de seguida
troba el seu lloc, nedar a Banyoles és sempre un plaer. Un plaer que va
començar com sempre una mica alt de pulsacions i amb pressió al pit i que no s’acaba
mai, però un plaer al cap i a la fi. La falta de referència em va fer portar un
ritme per mi bo, però sense incentius a accelerar, primer quasi no veia la
bolla i després impossible detectar el punt exacte de la sortida, no sabia si
me’n quedaven 100 o 300.
Transició molt
llarga (300 metres o més) i li dono la goma rosa al Rafa. Em costa molts minuts
recuperar-me, tant a nivell muscular com d’aire i això m’agrada, vol dir que ho
he donat tot. La Júlia arriba poc després per donar-li el relleu a la Bea, mentre
jo allibero a la Lídia de les seves tasques de cangur jiji.
Les dades són les
següents: no tenim parcials exactes però calculant el dels meus companys i els
totals em surten 27 minuts per fer els 1500 de natació + els 300 i pico de
transició, que per ser jo, és més que correcte.
Quan arriba el
Rafa li toca el torn al Toni que “cual caballo desbordado” surt a fer els seus
7kms al voltant del llac. Per la seva banda la Bea dóna el relleu a la Manu,
que també fa un molt bon parcial de running.
De 182 acabats (el primer amb 1.06.55)
74
DRAGONS TULLIDUS 1.27.36
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada