De nassos

Fa unes 5 setmanes, a les 6.20 em cagava en l’Ignasi, de fet no sabia si cagar-me en ell per haver-me fet passar l’agonia del pitjor 10mil de la meva vida o donar-li les gràcies pel toc d’atenció que acabava de rebre.

Ara sé que em va anar bé. Amb tres i quatre kilos menys i moltes series després, ahir vaig fer de nou una bona competició. El running, l’esport, la vida, no té secrets, la meva frase és sempre “pateix en els entrenaments per no patir en competició”, i us puc assegurar que funciona, i que és molt més gratificant. El mateix dia 2 de gener, estava a la Cerdanya, sol, de nit, a 0 graus, fent series de 500metres. Era com una penitència i a la vegada un dir-me a mi mateix que podia ser ràpid. Des d’aleshores he seguit amb il·lusió i progressió l’entrenament per la Marató de Barcelona. Molts m’han acompanyat des d’aleshores en les tirades llargues, molts m’han apretat en les series fins a acabar amb ganes de trallar (aquestes coses estúpides que fem els runners) i molts m’han anat preguntant pel meu estat.

I ahir diumenge vaig veure el resultat.  M’és igual la marca, el Garmin no el vaig mirar i no vaig fer pas el canvi de ritme en els darrers dos o tres kms per rebaixar un minut o el que fes falta, em vaig limitar a gaudir d’estar rodant a 4.10 com si ho estigués fent a 4.30, esforçant-me sí, però no agonitzant, mantenint un grupet del qual anaven caient components.

Encara no sé si faré la marató, però estic gaudint del camí.

Vaig poder acompanyar a la Bea en els darrers kms, crec que si mirem les dues o tres darreres setmanes porta una molt bona progerssió.

Sens dubte és una mitja especial per tot el que l'envolta

Les xifres: Cursa dels Nassos 2014 De 9843 acabats 2125 Pau CortadasGuasch BCN DRAGONS 00:44:21 Media Orihuela 2015 De 1393 acabats 274 CortadasGuasch, Pau  1:28:21