La prudència ha estat màxima, després de la visita al cardiòleg la setmana passada em va dir que 8 dies més d'aspirines i que malgrat notava encara cert malestar que ja estava. Li vaig demanar si podia fer esport i em va dir "que de manera moderada", vaig preferir que no ho especifiqués.
Aquest dilluns em feien ecocardiograma, com era de preveure ja no es veia cap tipus de lesió, de totes maneres la perdicarditis costa de detectar fins i tot en el seu estat màxim.
El cas és que les dues notícies han fet que volgués provar, així que acompanyat del meu pulsòmetre he volgut fer dues sessions de running: una primera en què tot i que em moria de ganes d'anar amb els companys de feina amb els quals fèia temps que no petava la xerrada corrent, vaig decidir mantenir-me sempre entre 140 i 150ppm i uns 5.20min/km. Tot i no tenir-les totes a nivell de pit, muscularment i malgrat el sobrepes, vaig tenir bones sensacions.
Però millors han estat les d'avui, corrent per València (el Jardí del Túria és un lloc magnífic pel running) se m'ha fet de nit així que he decidit no mirar més el rellotge, sempre a ritme còmode i he fet la volta que tenia prevista. En cap moment he notat la respiració elevada i de fet la mitjana de pulsacions ha estat de 150ppm per completar 10km més en 50min.
Aterraré mica en mica, però de moment estic força content.
6 comentaris:
Poc a poc i amb bons aliments que deia la meua iaia!
Sí a Zamora!
Salut (més que mai!)
Ànims! què tornarem amb més força que mai! i si és veritat, jo tp ser què escriure al bloc si no foto res...és curiós no?
Pau, molt bones notícies. No les del teu pes, si no que vagi tot millor. Poc a poc, i bona lletra.
Un dia m'hauràs d'explicar el tema de les Newton, eh !!
Vengaaaaaaaaaaa ya estas listo!!!! A dar gasssssssssssssss
Yo me declaro fan incondicional de tu blog!
No te preocupes por el peso, deja pasar un par o tres de jueves que lo pierdes jiji
Es coña, me alegro muchísimo de que te encuentres mejor.
Ja ho tens això, ànims!
Publica un comentari a l'entrada