dijous, 13 de febrer del 2014

Recorregut Ultra Pirineu 2014

Para la versión en castellano, clicad aquí.
Mirant la imatge que dibuixa el recorregut no es veuen canvis aparents, però quan llegeixo que volteja el Pedraforca, la cosa canvia. Tot i que la major part nova me la conec més en cotxe que corrent crec que en puc parlar una mica. D’entrada és important dir que parteix de les novetats ja incloses en el 2013 i la primera part és pràcticament la de l’edició de l’any passat. Pujada al Niu de l’àliga, Penyes Altes i només veig que no es passa per Serrat de les Esposes i es retalla una mica abans, direcció Bellver (crec que la baixada és la de l’any passat, ràpida i còmode). Superada aquesta primera part la pujada ja és diferent, sent paral·lela a la baixada i arribant pràcticament al mateix punt. Des d’allí una semipista que ens porta al Coll del Pendís per recuperar de nou l’antic camí cap a Prats D’Aguiló.
Em sembla entedre que es puja igualment pel Pas dels Gosolans i per tota la vall a més de 2.000 metres per tornar a la part del Pedraforca. Baixada cap a la pista que ens portava a Estasen. Però just a l’inici és quan es comença a envoltar el Massís del Pedraforca. Seria preciós si no fos perquè molts arribaran de nit. Sigui com sigui entren en acció els pobles en lloc dels refugis. Està clar que es perd l’encant dels mateixos, però veure civilització de tant en tant segur que també tindrà gràcia. Suposa, sense cap mena de dubte, trepitjar més asfalt (abans era només sortint i arribant a Bagà) i és un tram molt més rodador, amb rampes menys destacables i trams que (si no busquen corriol paral·lel) discorreran per més pistes que l’antic recorregut. Passar per Gòsol serà magnífic, sigui l’hora que sigui, i després, direcció Saldes hi haurà un tram important, planer, on caldrà tenir cames per guanyar ritme, però cap per controlar-se (córrer o no córrer marcarà una gran diferència entre la gent del gran grup). De Saldes al Coll de la Bena (on es recupera de nou la part final de l’any passat i el recorregut de Cavalls) és una V que presa amb calma no ha de suposar cap problema. Serà dura, però amb una mica de paciència es superarà, amb dos o tres kms s’arribarà a la Bena per baixar per corriol, pista i corriol fins a Sant Martí.

Finalment no s’arriba a Sant Jordi, es retalla abans, i és que la veritat amb l’enorme volta que es fa no entenc com surten “només” 103kms. Psicològicament cal tenir el perfil al cap, i és que la primera part serà infinitament més dura que la segona, per tant aconsello no desanimar-se, no mirar el rellotge i arribar al pas dels Gosolans com sigui.

Els què hagueu arribat aquí i debuteu a Cavalls (perdó a l’Ultra Prineu) dir-vos que és una cursa dura, cal estar preparat no solament per pujar sinó per baixades força llargues on la musculatura pateix tan o més que en les pujades. Però de principi a fi és brutal, de fet tant el principi com el final seran molt i molt especials, un record inoblidable. Prepareu-la bé i arribeu al dia D amb la convicció que l’acabareu i que gaudireu.
Tota la info a www.ultrapirineu.com
I pels que volgueu conèixer l'entorn però en una cursa més curta, el recorregut de la Marató

2 comentaris:

Roger ha dit...

Gràcies per aquest resum Pau. Molt aclaridor i útil. Ara a espear i tenir sort, i tan de bó ens trobem a la sortida :-) Bon cap de setmana

Pau ha dit...

Roger, que tremolin els pros si tornes el 2014.

Les Curses més rendibles