A mi no, és més, rarament em costarà modificar el ritme d'un entrenament perquè "em toca" córrer a tants minuts el km. Prefereixo adaptar-me, després seré més lent en competició? i què, a mi el què em mola és petar la xerrada.
I en això el WAPP ha estat la meva salvació, gràcies als Dragons he conegut molta gent i he afiançat l'amistat amb d'altres, o sigui que sempre tinc una llista gran d'amics a qui "enganyar" quan vull fer esport. El resultat: no recordo la darrera vegada que vaig córrer o anar en bici sol.
Sóc un ardilla, sí! Però de pacotilla, i és que m'agrada guanyar, però em fa mandra entrenar dur i sol per a fer-ho.
PD: Merda, he recuperat un dels kilos perduts, però encara estic per sota de 80, jaja.
3 comentaris:
Ai, què wapos que són els meus Dragonets, eh? Inclús després del running!!!
Ho tenim tant ben muntat gràcies a uns patrocinadors tant macos, que tenim fins i tot segona equipació comú a l'equip... Toma ja!!!
I si, moltes vegades (altres no, que no sóc tant autitsta!!!)m'agrada córrer sola amb la meva música, ho reconec!!! De fet, no sabeu com ho enyoro.
Ara, també enyoro entrenar amb els meus Dragons (he coincidit molt poc en equip i tinc ganes de recupar la forma, ja només per això) i amb les meves parelles estrella, sobretot Xavi, que encara que té un ritme molt superior m'ha aguantat mil vegades de parella de running, Robert, con el que hemos hecho grandes gestas deportivas envueltos en grandes conversaciones i Pauet, mi PT particular... Us enyoro a tots!!!
Veig que vas millorant Pau, jo també estic millor del peu i és un descans...
Sobre el tema de córrer sol o acompanyat, a mi particularment m'és més pràctic anar sol pel tema horaris, ritmes, distàncies..., si has de quedar amb algú, almenys on visc ara, un o altre ha de fer un bon desplaçament, però de tant en tant hi vaig amb algun company. Suposo que la localització et marca molt en aquest sentit. Però de fet, contràriament a la Bea, no si que sóc força autista: em passo 8 hores programant sol amb la màquina, jugo a escacs, i a sobre surto a córrer sol!!! però hi ha coses que mai les faig sol... ;-D
A reveure crack!
Bea tu no ets autista carinyu, ets d'amistats selectives! jajaja
a mi em passa igual, soc de les que normalment vaig sola, pero tambe es veritat que quan vaig en companyia m'ho paso molt millor, pero també pateixo molt mes! compensa???? ufff...en aquells moments diria que no, pero en el fons se que si
Al jefecito ardilla nomes li puc seguir el ritme amb els gintonics de citadelle i els dancings, encara em deixa a mooooolts metres enrera, pero tinc moltes ganes de que recuperis aviat i ens podem fotre les nostres PINK PALIZAS DRAGONTANAS
aiiiiissshhhhhhh, que guapos que esteu en aquestes taquilles del dir com a "chicos Gatorade" aiiiiiiisssssshhhhhhhhhhh....si es que, el que vale, vale!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada