Velocitat vs tortuga

Velocitat perquè gràcies a l’Oscar i al propi Jaume he pogut gaudir d’un running-tertúlia molt amè, parlant de temes relacionats amb l’atletisme i les seves interioritats. El Jaume Leiva és ja un atleta de primera categoria, però estic segur que aquest any serà el seu. Una bona actuació en la Marató de Barcelona farà que tots parlem d’ell i el coneguem. A partir d’aquí tot anirà rodat. A part de ser bon atleta és bona persona, la primera pregunta que m’ha fet avui és quins objectius tenia, molts mindundis no s’han preocupat per mi ni pels meus objectius quan els he conegut i ell m’ho pregunta abans d’haver fet doscents metres.

Precisament la tortuga entra dins dels meus objectius immediats i és que al final no faré 3,45 sinó de llebre de 4 hores a la MCD. Per un costat és un ritme complicat per mi, i més ara que porto kms però poques tirades de 3 hores, però per l’altra sempre he defensat que hi ha més gent amb ganes de baixar d’aquesta marca que de 3.45 així que em fa tanta o més il·lusió. El grup que busca baixar de 4 hores és molt agraït així que el plaer d’aconseguir-ho és molt gran.

Dos comentaris finals.

Atenció a l’amplada de les cames entre el Leiva i l’Óscar o jo, i us puc assegurar que dins del món de l’atletisme és un tio gran, ens explicava que han arribat a dir en una retransmissió que tenia cos de triatleta (així que nosaltres aleshores el devem tenir de lluitador de sumo).

I l’altre és que si bé és d’admirar que sàpiga rodar a ritmes superiors a 5min/km per adaptar-se a nosaltres (Jordi Vázquez això va per tu, jijiji), curiosament segueix corrent de puntes i amb el cos endavant. Moraleja: la tècnica es té o no es té...