Cavalls del vent 2012

Amb el Mikel i el Xavi, què guapos estem tots igualets...

Després de 5 hores, havia agonitzat pujant al Niu de l’Àliga, el fred, la boira i la pluja sumades a unes cames que no anaven com havia previst en van ser la causa. Però encara havia patit més baixant, la pluja no donava treva i el nivell de fang feia que els peus estiguessin plens de pedretes i aigua, les patinades eren constants, 5 o 6 caigudes, el calçat pesava... En aquell moment vaig saber que acabaria, ho tenia clar, quedaven més de 10 hores, però aquelles 5 primeres no haurien estat en va.

Sortíem a les 9 en punt, si bé la previsió era pujar amb el Mikel i el Xavi, de seguida es va trencar el grup i el Xavi em comentava que anés cap amunt... Fua quin pal escriure una crònica sencera, pal per mi i per vosaltres, si voleu conèixer el recorregut segur que en trobareu d’altres, jo prefereixo l’estil “moments” de cròniques anteriors, aquesta vegada per apartats

Encerts:

Arribar amb confiança: En la majoria d’ultres i proves de llarga distància si es dubte no l’acabes... Jo ja vaig ensenyar les meves cartes, em sentia preparat (no puc negar però que si l’haguessin reduït a 60km tampoc m’hagués semblat malament ;-) ).

Equipació: El fet de poder deixar una bossa a Prat d’Aguiló solucionava tots els meus dubtes, en concret quines Salomon portar (les dues, primer SLAB i després XA Pro) i no haver de traginar amb l’impermeable durant el dia.

Salvat aquest detall, crec que vaig encertar, durant el dia samarreta de màniga curta, manguitos que anava pujant i baixant, i l’armilla tallavent (sabia que suaria de valent i per tant la pluja no m’importava). Per la nit samarreta gruixuda de màniga llarga i impermeable GoreTex, a partir de les 8 ja vaig suar poc i la samarreta ho xuclava.

Ritme: Molta gent em va passar pujant, jo al principi no tenia cames, però en la segona part vaig recuperar-me i vam poder volar baixant. La mateixa tàctica que el Krupicka, m’ha fet gràcia que va tenir la mateixa sensació que jo, que la gent pujava cap al Niu de l’Àliga volant i va decidir que ell anava amb la calma.

Aquesta foto és sortint del Serrat, ja prou enmerdat, quan la compri la canvio ;-)

Errades:

Guants: Me’ls vaig oblidar, acabi fent o no mal temps, per la nit no estan de més, tot i que amb pluja millor no dur-ne

Musculatura: Potser va ser el clima, o qui sap si un ritme excessiu al principi, però el cert és que em vaig notar la musculatura extremadament carregada, especialment en la primera part del recorregut. Una causa podia ser l’entrenament de 45km per la zona, només una setmana abans. Mai ho sabré.

Edició 2012 Cavalls del Vent:

Extrema: Alguns no van ni sortir, aquests no van conèixer el fred, la boira i la pluja. D’altres no van arribar al Serrat i no van poder saber la quantitat de fang i aigua que hi havia baixant. D’altres van arribar a Prat d’Aguiló, aquests van viure una etapa amb pluja constant, roques mullades i prats totalment enfangats i pràcticament inexpugnables. Fins a 10 o més caigudes entre aquest dos trams i la baixada a Gresolet. Els que no van arribar a Estasen no van viure el Pas dels Gosolans nevat i nevant i el vent gèlid que per desgràcia es va endur la Teresa (nosaltres ho vam aconseguir passar de dia, de nit havia de ser horrible). I finalment els que no van pujar a Sant Jordi no van haver de ficar cap peu a l’aigua d’un riu que baixava tres vegades el seu caudal.

Heroica: Heroica d’entrada pels què van sortir, provar-ho amb la perspectiva de pluja ja era una proesa. Encara més pels què vam acabar, el fet de fer la segona part amb millors sensacions físiques, morals i climàtiques fa que no recordem tant la primera, quasi inhumana. I per sobre de tots dos noms, els de dos catalans, que malgrat tot van fer récord de la prova, el Kilian i la Núria; us ho puc assegurar, ells i els que els acompanyen al podi són d’una altra galàxia. Segur que van trobar menys fang, no és el mateix passar per un lloc per primera o desena vegada que després de 150, però les condicions eren igualment molt negatives.

Companyia: Anava a escriure amics, però malgrat ser aquesta la sensació em sembla agosarat per part meva considerar amic a algú amb qui només has coincidit un dia (encara que sigui durant 10 hores i en condicions difícils). El cas és que conèixer al Raül al Cortals em va anar de conya, vam cremar kms mentre ens coneixíem, desconnectant ment i físic, i sobretot vam actuar com un equip: jo marcava el ritme pujant i ell baixant, i als refugis els dos anàvem per feina. El complement del Santi, amic del Raül amb qui ens vam trobar a partir de Sant Martí va acabar de donar-nos l’empenta per fer un final a molt bon ritme. Molt difícilment hagués trobat algú millor que ell, ens ho vam passar realment de conya volant en els darrers 30kms, jo crec que va ser arriscat i tot anar tant ràpid baixant, però bé ens mereixíem tenir bons moments després del què havíem superat.

Marca: M’era absolutament igual, volia arribar quan abans millor, fos quina fos la marca, però de sobte ens vam trobar amb 20 minuts per fer entre 3 i 4 kms i baixar de les 17 hores i vam decidir provar-ho així que en comptes de gaudir d’un final tranquil, vam vibrar amb un sprint de 4km brutal, costava saber d’on sortia aquella força, però per 30 segons ho vam aconseguir, això sí, abans d’entrar havia de picar les mans amb el Xavi, el primer que vaig veure en arribar a Bagà!

Amb el Raul a l'esquerra i el Sant a la dreta, quina sort haver-los trobat. La cara de freak és perquè tenia la boca plena de cacahuets.

Problemes concrets: Perquè els generals ja estan prou explicats. Se’m van carregar molt els ja quasi oblidats adductors, amb alguna estrebada guapa, per sort he après a “controlar-los”. També recurrent és el dolor del genoll, no em preocupa en el sentit que sé que és un dolor que està allí però no anirà a més, i segons el metge és de difícil solució.

Dades:

Menjar: Vaig tirar poc de productes “químics”, no tenia ganes d’obrir la motxilla així que ni gominoles, ni gels (només un Roctane de GU a Gresolet), ni barretes. El pà amb tomàquet, la pasta i les ametlles dels Refugis.

Voluntaris: Un 10 per ells, tant els voluntaris oficials, com els dels refugis, com els del públic. Aquesta cursa serà molt i molt gran a l’estil Zegama. Segur.

Pau Cortadas Guasch

Posición: 132 (+11 comptant noies) de 1033 inscrits i 226 acabats

Dorsal: 307

Categoría: M

(Clt): 96 de categoria)

Tiempo total 16:59:33 (1er 8.42.17)

Temps de pas:

Rebost 01:20:46 (1 min de parada)

Niu d'Àliga 02:48:34 (entre 5 i 10 min)

Serrat   05:18:24 (entre 5 i 10 min)

Prat d'Aguiló 08:45:40 (entre 20 i 30min)

Estasen 11:16:54 (entre 5 i 8 min)

Gresolet 12:16:05 (entre 5 i 10 min)

St. Jordi 15:20:39 (entre 2 i 5 min)

Emocions:

Abans de fer-la li deia a la Bea que aquestes coses sense ella tenien menys sentit, i és que es fa molt més dur si fer una competició suposa separar-me de la meva família durant dos dies, així que imagineu-vos la il·lusió que em va fer que el Xavi em portés fins a la webcam, em passés el telèfon i em digués, “pots parlar i saludar a la Bea”, que t’està veient. Puntazo Xavi!!!

Deixeu-me que repliqui aquí el que he posat al FB:

Quan dissabte (o diumenge) vaig arribar a casa a les 4, després de passar-me una hora netejant de fang la roba, em vaig instal·lar el llit a repassar com havia anat la jornada virtualment. Entre wapps i FB no em va ser difícil imaginar a la Bea i als meus pares patint, a molts de vosaltres estan, al menys en algun moment, pendents, al Xavi pujant i baixant de Barcelona o al Mikel plegant abans d'hora per poder veure el Barça (o no va ser per això que vas deixar-ho?). Això em va superar i em va caure alguna llagrimeta (jo no ploro mai, però deuria ser del cançament). Amb aquestes paraules us vull donar sincerament les gràcies i fins i tot demanar perdó a tots aquells a qui vaig fer patir, dir-vos que anava sobrat ;-)

PD: No cal que em torneu a felicitar ;-) si fos un tio inestable, amb el què em dieu quasi em creuria capaç d'estar lluitant amb el Kilian i el Krupicka al 2013