dissabte, 1 d’octubre del 2011

Gestionar les caminates

Juliol del 2009, Half de les Garotxes, Les Angles, França. Realitzo la mitja marató en 1 hora 35. Content d’haver-la aguantat tota sense caminar. Comento la jugada amb el Nacho, ell ha arribat fa una bona estona, ha fet una mitja, si no recordo malament, per sota de l’hora trenta, i em comenta que ha caminat en tots i cadascun dels 6 avituallaments.

Aquell dia vaig rebre una lliçó, vaig créixer una mica més com a triatleta. Caminar no és símbol de feblesa en la llarga distància sinó que pot ser molt productiu. Vaig aplicar els nous coneixements en la darrera volta de l’Ironman al setembre i va funcionar, les quatre caminades mentre bevia tranquil·lament durant els avituallaments dels últims 10kms em van permetre fer la Marató en 3.45, acabar a bon ritme i sobretot donar descansos parcials al meu cervell.

Ara ho tinc molt recent, parcial 29 de quasi 400 en el sector del running. Més enllà de la marca o de la posició (probablement una bici més agressiva hagués suposat un pitjor parcial però un millor temps final), crec que la Mitja va ser rodona, i tot gràcies a les caminades. La primera volta va ser complerta, corrent, la més dura de totes. En la segona ja vaig decidir que beuria bé en els tres avituallaments: començava a caminar agafant els dos gots, un l’anava bevent, mentre amb l’altre em refrescava el cap. Un cop acabats, de nou a córrer. No us enganyo si us dic que no trigava ni 200 metres en avançar de nou als dos o tres corredors que m’havien passat en aquest breu decans. En aquesta segona volta fins i tot vaig caminar els 5 metres finals de la pujada més empinada i una vegada més en 100 o 200 metres veia que havia pres la decisió encertada.

La volta final també va tenir un parell de caminades en els avituallaments però aleshores ja anava llençat. Gestionar bé aquestes caminades és, per mi, la clau de l’èxit, i ara més que mai, si vull començar a fer ultratrail, hauré d’aprendre a decidir quan val la pena caminar, i quan córrer.

I quina millor manera d'explicar el què dic que mostrar-vos el pas pels avituallaments del Nacho, que va acabar fent la Marató en 3.33 i l'Ironman per sota de les 10 hores.

7 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Ostras...interesante observación!!

El vídeo es bastante contundente, jeje...parece que pierde más de un minuto por "pitstop".

Ahora sí que alucino. Haces 1 hora 30 y encima con paradas técnicas incluidas. Estás fuerte, fuerte tío.

XTB-XAVI ha dit...

Pau, jo a un altre nivell tambe ho vaig provar de dividir en 3 la mitja a Les Angles. Correr 7 kms a bon ritme I despres descansar 1'30 a 2' per recuperarte del tot I apa a fotre-li de nou...llastima que em van agafar les fasciculacions al km17 ...perque m' estava funcionant be! Aixo, hi ha alguns triatletes que ho estan fent I funciona dividir la mitja o marato en 3 o 4 distancies.

Apa, continuao pensant que estas fet un crack...I ja tens company per entrenar ultratrail...2012 CdV i objectiu finisher sub 20 que per a mi seria un gran triomf! Tu podries fer sub 18 minim!

Forca Dragons!

Xavi.

Ana ha dit...

Este verano me lei un libro de un entrenador ex atleta olímpico "Jeff Galloway" que tiene patentado el método "correr-caminar-correr" y en el que se explicaba que incluyendo pausas cortas caminando durante una cursa desde el princpio y de forma regular, se redistribuye la carga entre un mayor número de músculos, siendo el rendimiento final en la carrera mayor.

El libro y el método están bien, yo nunca lo he probado ;)

Bea ha dit...

O sigui, que jo sempre he tingut la clau de l'èxit a les meves mans!!! Quina crack que sou, no em valoreu. Jo això de caminar sempre ho he tingut molt per la mà :-P

Sergi Alexandri ha dit...

Força interessant això que es comenta per aquí, fins i tot pot ser beneficiari en ultra distàncies, però en maratons o mitjes maratons no crec que sigui pràctic, donat que una vegada portes un ritme, és complicat una cop que camines uns 50 metres, encara que sigui a bon ritme aquella caminada, puguis tornar a “engegar “ la màquina i tornar aquell ritme que duies, i més quan més avançada la cursa.

En canvi, en curses en reportatges que he vist de UTMB, fins els grans “cracks” quan arriben a un avituallament, es seuen, beuen, mengen, parlen, es canvien de roba fins i tot, i després “engegant” la màquina com si res. Pau tu deu ser d’aquests ...

És la meva opinió.

Ànims en la preparació del Ultratrail.

Pau ha dit...

Gràcies pels comentaris, tots van en la mateixa línia i al final el què cal és ajudar al cervell a competir. Sergi, és cert que en cursa d'asfalt no serveix, potser és la diferència entre l'asfalt i el tri o el trail.

Como entrenar triatlon ha dit...

Buenos días,

Primero que nada, deseo felicitarlo por su página, me tome algunos minutos para revisar la información que tiene y me parece muy interesante los artículos y eventos en los que participa. Ya que además visito constantemente la web, pienso que podría incluir su sitio en mi página de enlaces, si usted está interesado en hacer un intercambio con mi sitio que trata principalmente de Triatlón y deportes a fines. Creo que esto podría ser muy beneficioso para ambos fortaleciendo nuestra presencia en internet, ¿usted qué opina? Estaremos atentos a su respuesta. Que tenga un estupendo día.

Muchas gracias por su tiempo.

Saludos

Miguel
bhtriathlon@summonpress.com
www.bhtriathlon.com/

Les Curses més rendibles