Nova temporada, nova filosofia

Més enllà dels canvis estètics del bloc, aquest any el què hi haurà és un canvi de filosofia en la manera de veure l’esport. No me n’he amagat, de seguida em canso de les coses: quan era petit esquiava, i me’n vaig cansar, va aparèixer l’snow i ho vaig provar, però al cap d’un temps ja no m’aportava res, i aleshores els esquís van començar a ser carving i vaig recuperar els “palillos”, ara ja ni una cosa ni l’altre (hauria de fer esquí de muntanya, però sóc un cagat, i tampoc tinc temps suficient).
Amb l’esport em passa una mica el mateix, per sort, però, acumulo i no substitueixo. Vaig començar cap el 2006 corrent: 10mil, Mitja Marató i Marató. Assolit aquest primer repte em vaig passar al triatló: sprint, olímpic, Half i Ironman. I ara què? Doncs cap a la muntanya s’ha dit.
Acumulo, per tant seguiré corrent i no deixaré el triatló però els meus reptes es basaran en el trail running. El que més m’agrada és que amb aquests nous objectius he recuperat la il•lusió que havia perdut, i que és clau per dedicar-li tantes hores a un hobby.
Paral•lelament, i això ha de ser l’edat, tant real com esportiva, la meva filosofia ha anat evolucionant de flipat a amant de l’esport. Tot i que em passo el dia picant a la gent, fent-me el xulo o dient que sóc el millor, la realitat és que cada vegada sóc més amant de divertir-me entrenant i no competint, cada vegada tinc menys “necessitat” de demostrar res, ni a mi ni a ningú. Sembla evident, però no ho és. Tres frases han presidit el meu bloc, frases que en algun moment he escrit i he pensat que explicaven molt bé el què sentia en cada moment, i en elles es pot veure aquesta evolució, he passat de buscar els límits a qualsevol preu a gaudir del camí.
"Si els objectius estan més enllà dels límits, el plaer d'arribar-hi és infinit, però el sol fet de buscar-los és suficient". 2009
“La dificultat no està en la duresa de la prova sinó en la capacitat d’entrenament”.2010
“Una cosa és que jo decideixi fins on vull patir i l'altre és que el patiment decideixi fins on puc arribar”. 2011
Com veieu estic canviant l’estètica del bloc, m’agradava negre, però era més difícil de llegir, especialment des del mòbil, així que torno al blanc. També estic pensant en una nova capçalera, i com no podia ser d’una altra manera, la Bea seguirà sent la convidada ja que li dóna un bon contrapunt al bloc.

Recull de portades antigues.