Crec que cal respectar tots els punts de vista, tot i que no el comparteixo. Donar pasta no és incompatible en demanar-ne i sobretot crec que l'error és caure en el fet que com que m'ho passo bé corrent, no és un acte solidari.
Jo no he fet els Dragons només per a ajudar a les fundacions amb les què col·laborem ni he fet la Trailwalker exclusivament pel tema solidari, però sí que en ambdós casos, la solidaritat ha estat una raó preferent. Amb els Dragons ens acostarem als 800 euros de donació en una sola temporada, amb la Trailwalker arribarem (si ens ajudeu) als 1.500, és a dir 2.300 euros fent el què m'agrada.
Explico tot això i més en l'entrevista que em van fer per la Intermón OXFAM Trailwalker que a continuació us adjunto.
Entrevista als protagonistes: Pau Cortadas
13 comentaris:
M'encanta aquesta entrada!!! Per mí l'esport és una de les formes més maques de fer amics, de compartir moments amb ells i amb la família, i de ser solidari. Totes tres coses bastant poc de ser egoïsta i egocèntric. Per tant, "que se mueran los feos" i VISCA tota la gent que es posa a còrrer per una bona causa, encara que sigui la d'autosuperació personal!!!
Bea, no puc estar més d'acord amb aquesta frase: "M'encanta aquesta entrada!!! Per mí l'esport és una de les formes més maques de fer amics, de compartir moments amb ells i amb la família". Hi afegiria tambè "per fer negocis". Dit això, i ja que el Pau em va convidar a continuar aquí el debat, exposaré el meu punt de vista.
Fets:
He donat classes d'informàtica a gent gran i col·laboro regularment amb ONG conegudes i properes (microdonacions), sóc donant habitual de sang i d'òrgans i soci d'una protectora d'animals de ciutat vella.
Metges sense fronteres ha pagat centenars de mil·lers d'Euros per informes de SAP que ni utilitza. No ho he llegit a cap lloc. Ho conec de primera mà.
Cadascú fa amb els seus calers i el seu temps el que vulgui. Des de gastar-ho amb cervesses, fins a comprar-se una motxilla raid-light de 190€
Impressions (absolutament personals):
Últimament s'ha possat molt de moda que un % de les curses, vagi a una organització determinada. És cert que sóc lliure de no apuntar-m'hi, pero també es cert que cada cop els preus s'están tornant més abussius, i cada cop volen tenir més guanys. Penso que amb el fet de "donar tants diners a tal ONG" estan "vestint" o disfraçant els guanys que realment tenen, tal i com passa amb les camisetes. Preferiria que em cobressin el que COSTA la cursa i que no ens emboliquin amb "accessoris".
Per mi córrer és un acte brut, visceral, fa pudor, fa mal, cauen els mocs i les babes. L'odi impulsa més fort que l'amor, tot i que esta be anar alternat-ho en les curses molt llargues per no pendre mal.
Hi ha gent (ni molt menys feia referència al Pau, ni als Dragons, ni a la OxfamTrailwalker) que intenta dotar de certa "heroïcitat" l'acte de córrer, dient que ho fa per tal associació, o per tal altre.
Correm perquè ens agrada, perquè estem enganxats, perquè ho necessitem, perquè al arribar a casa estar tranquils i poder dormir, estar carinyós amb la parella, o per evadir-nos d'aquell client tonto que no para d'empenyar-nos.
Pau: m'ha encantat llegir a la entrevista que ja estàs recuperat, i que aviat ens tornarem a creuar per les pistes ;-)
Salut
Roger, una altra de les virtuts de l'esport: la quantitat de sentiments diferents que genera. Estic d'acord en part amb les coses que dius, però tinc una percepció tant diferent a la teva, que fins i tot em sorpren. Sobretot pensant que tu ets un crack i jo una mindundi, esportivament parlant. A mi l'esport m'ha donat moltes coses: des d'apropar-me més a la meva parella i al meu germà, per exemple, com el conèixer directa o indirectament a gent fantàstica, com pensar que tinc, a nivell personal, límits que puc superar i compartir amb altres, com, perquè no, espais per ser solidària. Hi han altres hobbies o vicis que són també formes de treure tensions i mal rotllos que són bruts i egoistes, però l'esport i el còrrer no. No per mi.
Però m'encanta comparti visions, i agermanar també d'aquesta manera CLUBS.
Una abraçada.
Que dius tia! si tu fas podi cada dos per tres, i jo nomès he guanyat un concurs de castells de correr.
Entenc tot el que dius, i comparteixo una gran part (excepte lo de solidaritat i lo de no treure tensions corrents). Quan he llegit això teu de "hobbies o vicis" he pensat en "el sexe".
Ja,ja,ja... Ara m'has fet riure!!! Primer, t'equivoques de Dragona. Només he pujat a un podi per recollir un premi literari del cole. Ara, qualsevol dia dono et el sorpresón i llavors voldràs fer una opa hòstil als Dragons i fer-me NPC!!! I respecte al SEXE, és una bona manera de treure tensions, i compartit, no és egoista... Ara, amb això no cal ser tant solidari, eh Pau? No ens passessim.
Castells de "corre" no, castells de sorra volia dir jajaja
Gràcies per comentar parella,
I gràcies també per tot el què fas, Roger, jo no em quedo curt però he d'admetre que no dono diners a cap protectora ni dono òrgans habitualment ;-)
També et puc explicar una història de Metges sense fronteres i és que van enviar a la meva mare a operar a Sarajevo durant la guerra, per tant també fan coses útils (per aquesta línia va la darrera resposta de l'entrevista).
No conec, tot i que si tu ho dius m'ho crec, organitzacions que donin diners, sí d'altres que ho proposen en el moment de la inscripció. Però no només tu ets lliure d'apuntar-t'hi, que també, sinó que ells són lliures de fer-ho.
T'admeto que hi ha esportistes que doten els seus actes d'heroicitat amb el pretext solidari, jo mai m'he sentit un heroi, però tampoc trobo cap argument per a criticar-ho.
Estic amb la Bea a l'hora de donar altres valors al running però és totalment subjectiu.
Dit això, amb la quantitat de seguidors que tens, si mai en féssis un tu, o organitzéssis quelcom solidari, segur que seria un èxit.
PD: Estic tornant a córrer però fins a arribar a un nivell de no avorrir-te encara em queda jijiji
El club i els seus amics en especial som afortunats en coneixer en Pau i la Bea solidaris (i no egoistes,ni egocentrics...). Qualsevols entrenament, prova o simple cafe amb la seva actitud es un acte altruista cap a la resta (i generalment sense aportar ni un euro). Correr i altruisme no estan oposats, ja que si ho fos, molta gent no correria, que li diguin a en Jaume Leiva i el seu I run with Leiva.... Gran!
Petonets a tots (si es que m'encanta donar a mi, ja ho sabeu)!
Ups Bastús, com t'has passat, gràcies!
La veritat és que ens ho passem bé, no ho podem evitar!
Anna, no se on hi veus teu l'altruisme aquí:
"I run with Leiva és un projecte social esportiu que té per objectiu donar suport i recolzament a la figura de l’atleta Jaume Leiva tot fomentant l’esport, en especial l’atletisme popular. La iniciativa neix d’un grup d’amics i diferents empreses com Intus o Recresports que volen aconseguir ajudar a promocionar i fer difusió dels èxits professionals del corredor a nivell nacional, per tal de millorar la seva difusió mediàtica i, sobretot, donar suport moral al corredor, i aconseguir millorar entre tots els grans resultats obtinguts. "
Tret de la web de Jaume Leiva (http://www.jaumeleiva.com/index.php?option=com_content&view=article&id=19&Itemid=9&lang=ca)
Roger, si no coneixes al Leiva és impossible que coneguis el seu altruïsme tan cap els que l'envolten com cap a països desfavorits.
I run with Leiva és una marca i com a tal es pot utilitzar per moltes coses (una d'elles és ajudar a la fundació Deme) i és que no ens enganyem, com més popular sigui el Jaume, més donaciosn rebrà la ONG. Segur que hauràs llegit tot el text però per si no, mira't el darrer paràgraf.
Però insisteixo, l'altruisme comença en els petits gestos amb els del seu voltant, i ja et puc dir que en té i molts.
;)
Ei, Anna, el divendres per la nit ho vaig llegir súper tard i casi em salta la llagrimeta. El bon rotllo genera bon rotllo, per tant, és l'entorn el que fa que tot sigui especial.
Només dic una cosa més: tot aquell o tot allò que serveixi per recollir diners per una bona causa serà sempre benvingut. I fes si es fa des de l'esport.
Publica un comentari a l'entrada