Reflexions finals temporada 2008

M’agrada posar-me un objectiu cada temporada, i a poder ser un de nou i cada vegada més complicat, no sóc dels que vull passar-me 4 mesos entrenant per baixar 10 minuts la meva marca en alguna prova, sinó dels que experimenta, dels que descobreix, dels que gaudeix amb els nous reptes. És per això que l’any passat em vaig posar entre cella i cella que volia ser maratonià, i ho vaig aconseguir; a finals de temporada vaig decidir provar una triatló i em va agradar així que ja tenia repte per aquesta, la 2008.
El triatló B de Banyoles ha estat la culminació de 18 setmanes més o menys dedicades a aquesta prova, a arribar suficientment preparat per acabar-la bé, desgastant-me, esforçant-me, veient els resultats d’un entrenament dur i constant, amb altibaixos i moments complicats. Però com més costa entrenar, més grans són les satisfaccions. A més aquest any he estat molt acompanyat en els meus entrenaments: l’inseparable Enric amb el què passem el 70% dels quilòmetres de running, i el Dani i la Raquel amb qui vam començar la temporada, amb el Robert, el Pau, el Carlos o el propi Nico amb qui he anat aprenent, compartint i millorant la tècnica de bici tot fent kilòmteres molt amens. Alguna sessió amb el Xavi o l’Ivan i com no les sortides amb la Bea, a qui li he dedicat parts de la temporada a canvi de companyia i satisfacció mútua, i qui m’ha seguit en qualsevol de les disciplines que he fet, tant entrenant amb mi com recolzant-me en les curses o regalant-me el llibre de preparació de l’Ironman per Sant Jordi. Quina gran temporada! Hagués estat molt més difícil sense tots. També he tingut grans consells d’altre gent, com el propi Robert Mayoral que no només és un crack competint sinó que ha tingut la delicadesa de contestar-me els mails amb dubtes que li he anat enviant, i com no el Josep Maria amb qui crec que hem començat una bona complicitat.
M’ho passo bé fent triatlons, és curiós perquè el meu cos és més propi de triatleta que de corredor, més d’un m’ha comentat que sóc massa corpulent per a córrer (i la prova va ser mirar la gent del meu voltant l’any passat a la marató), però el cert és que en les triatlons la disciplina que segueixo fent millor és la de running, pateixo, i molt, però avanço a gent perquè m’agrada, perquè és un més tiro. Però com deia, fer triatlons és brutal, anar amb la Merida a una mitjana propera a 35km/h i relativament còmode m’emociona, quina passada de bici, però és que aquest any ja he fet tirades de 3km de natació, o 2.200 en cursa, i us puc assegurar que mai he estat un bon nedador, però ho faig, i ho gaudeixo, i veig com aquell raquític cos de corredor que tenia l’any passat s’ha convertit en un cos més format, més sa... No us enganyaré, fer natació va de pel·lícula per la “operación biquini”, i de fet cremo tant entrenant per les Triatlons que en algunes fases he arribat a tenir la necessitat de menjar tot el que volia per mantenir el pes, per recuperar forces (quina por quan deixi de cremar, am tot el que menjo).
Així doncs, segueixo gaudint del running, de l’esport que millor se’m dóna i que més m’agrada, però de moment la meva vida és triple, i que duri.

Però no ha estat un any només meu, m’ha agradat arrossegar gent, veure com la Sílvia, la Sheila (que està a tot arreu), l’Eva i fins i tot el Jordi, no només s’estrenaven a les curses sinó que repetien: Caldes, Bombers, Corte Inglés, no hi ha límits. Deixeu-me que dediqui una especial atenció a la Sílvia qui ha passat d’insultar-me corrent un quilòmtere per la Diagonal a demanar-me el calendari perquè volia fer més i més, qui ha seguit el Blog, dia a dia, comentant-me coses i sobretot comentant-lo amb els demés, ara només falta que sàpiga fer comentaris... Moltes felicitats a tu i a la resta.

I com no al gran dia de la triatló, des de l’any passat que planejo introduir a gent en aquest món, necessito que l’alegria de les curses arribi al major nombre d’amics, i en especial a aquells que tinc més propers i que penso que ho poden fer bé. Així doncs necessitava dues coses: una triatló de muntanya i un pla d’entrenament per a qui el volgués seguir. La història ja la coneixeu, i només que hagi aconseguit liar a la meitat que hi van anar (que em sembla que de sobres), ja em sentiré content. Pel què sé el Drago està capficat en millorar els seus temps, en tirar endavant, és genial. El mateix li passa a la Bea, té ganes de repetir, de fer una altra tri en millors condicions emocionals. Sé que els dos ho aconseguireu perquè el potencial és gran. L’Ivan i el Carles són cas a part, els hi falta temps per entrenar (tot i que jo diria que no és només per la feina sinó que hi ha un problemillo d’organització i de constància), però tenen unes capacitats innates i una bona mentalitat per superar-se en curses. El Xavi va fer una gran prova a Balaguer, molt regular, però el que és millor, va fer un gran entrenament, va demostrar una constància clau per a tirar endavant; per un costat acompanyat pel Tools que li ha permès recuperar i reactivar la musculatura, però per altra no ha deixat el futbol, i combinar-ho tot no és fàcil. Felicitats.
I quins resultats ha tingut tot això? Doncs deixeu-me que comenci amb la Bea, que en una sola temporada s’ha estrenat en la mitja marató més llarga del món (amb 22km i pico) i a la triatló sprint més dura del calendari. A partir d’ara tot serà més senzill. Tothom m’ho comenta, però sóc molt conscient que tinc la sort més gran del món compartint la vida amb algú que em segueix no només emocional sinó físicament en l’esport.
En quant a mi, doncs ha estat l’any del debut en curses de muntanya, a Blanes, fent una bona Mar i Murtra, he baixat en l’any que menys m’ho pensava, dels 40 minuts en els 10km, i he debutat en les Triatlons olímpiques i de mitja distància. Any completet, no?
A partir d’ara el calendari és el següent:
19 de juliol Cavalls del vent, ja estic inscrit i en breu explicaré com ho farem i ens organitzarem. http://www.cavallsdelvent.com/ Hi aniré amb l’Enric i l’Andrés i qui vulgui fer un trocet ja sap, el dia 19 a la Cerdanya hi falta gent.
Primera d’agost Volta a Catalunya. He de començar a organitzar aquest tema. http://pacoguasch.blogspot.com/2008/06/rectificant-el-circuit-i-dates.html
Agost i setembre em dedicaré a rodar, a fer quilòmetres però sense càrrega, a millorar tècnica i a fer volum.
Octubre, una mica de running per la Behovia-San sebastian http://www.behobia-sansebastian.com/ el 9 de novembre

Començaré aleshores el període de planificació i de descans de cara als 6 mesos d’entrenament que m’han de portar a l’octubre en les millors condicions per la gran cita de l’any que ve, l’ironman de Catalunya. Tot i que el prepararé fora d’un club, espero que el Nico (vinga EQUIRTA) i algú més que tinc en ment m’acompanyi en el llarg camí. A més és possible que faci tres grans proves intermitges durant el periode d’entrenament, a les quals qui vulgui s’hi pot apuntar i així fer el cicle conjuntament:
Marató: la que té més numeros és la de Barcelona tot i que cau molt d’hora. Temps objectiu 3,45. És a dir amb esforç però sense desgast, em caurà molt d’hora.
Triatló B de Banyoles
Half Ironman a finals d’agost o principis de setembre, l’he de buscar.
Per la preparació ja tinc tres coses clares: em basaré en un pla d’entrenament professional, però adaptant-lo a les meves condicions. Vull fer tirades més llargues i menys sessions triples, crec que això em desgastaré menys emocionalment. I tercer, he de buscar un fisioterapeuta per recuperar cada tres setmanes (accepto consells).
Bé, doncs aquí s’acaba una gran temporada, per a mi. Si m'he deixat a algú, ho sento.