Titan Desert 2008 – Titan Deshidratada

M'he aficionat a penjar cròniques dels damés... En tot cas aquesta crònica del Nico de la Titan Desert estava pendent, així que ara que estic més tranquilet us la passo (atenció què prim en la darrera foto, com desgasta això!).
A finals del passat mes d'abril vaig realitzar la prova ciclista marroquina Titan Desert. Tot plegat van ser 5 etapes amb un total de 410 km d'especials cronometrades, i uns 80 km extres d'enllaços no cronometrats. La classificació final assolida va ser la 111, d'un total d'uns 250 participants.

En general puc dir que va ser infinitament més dura que la Titan 2007, ja que l'any passat va ploure i ni feia tanta calor ni les etapes ere tan llargues com enguany (les inundacions van forçar que es retallés el recorregut). Enguany he patit deshidratació i un desgast excessiu inicial que ni tan sols m'han permès gaudir de la cursa.

Les etapes van anar com explico a continuació.

Etapa 1: Boulmane – Nkob (83,7 km crono) Posició General: 89
Era una etapa de muntanya sortint a 1550 m d'alçada pujant fins els 2305 m al km 38 de l'etapa. En aquesta primera etapa estava engrescat i em trovava molt bé, coronant el port amb un grup en la posició 65 aproximadament. A la baixada, però, vaig punxar roda dues vegades perdent unes 25 posicions. El punt clau va ser que vaig cometre un error enorme en programar-me la hidratació i vaig arribar en condicions algo precàries i amb fortes rampes a les cames.

Etapa 2: Nkob – Tazzarine (87,2 km crono + 500 m d'enllaç) Posició General: 94
Es va començar l'etapa amb un pas tècnic per un riu sec, amb uns macs de torrent com pilotes de tennis, però a partir d'aleshores era més rodadora fins el tram final que s'empedrava una mica de nou. Aquesta etapa va ser tràgica, ja que a meitat em van sortir tots els símptomes de la deshidratació. A partir d'aquell moment només volia abandonar, i la veritat és que no recordo gairebé res d'aquell dia. Sí que sé que en l'arribada vaig trigar en arribar al control de firmes perquè en posar els peus a terra se'm va enrampar tot de cintura cap avall i no podia fer els 500 m per arribar al campament.
Vaig anar al servei mèdic i com que, per sort, l'estomac encara assimilava líquid, se'm va subministrar un còctel d'electròlits via oral i vaig discutir una nova estratègia d'hidratació amb el metge.

Etapa 3: Tazzarine – Oued Grist (10 km d'enllaç + 113 km crono) Posició General: 107
Aquesta etapa era la primera part de l'etapa marató, i per tant tot allò que voliem per passar la nit i reparar la bici ho haviem de dur amb nosaltres durant dos dies. A més, la organització només muntava una mena de bivac sense llits ni cap de les comoditats d'altres campaments (ni dutxes ni vàters). Al menys sí que ens van donar de sopar!
Pel que fa a l'etapa, va ser la més llarga, calurosa, i quasi avorrida, ja que vam atravessar platós immensos guiats per la bruíxola o alguna bandera de la organització a la sortida d'aquestes superficies inmenses. Vaig punxar roda dues vegades més, i el meu estat era tant lamentable, que havia muntat un porta-bidons extra per abusar de l'aigua tant com pogués. L'ambient era tan sec, que recordo pedalar un tram enfonsat més d'un pam a la sorra com si fos neu pols acabada de caure (o més aviat “colacao”).
Aquella nit la organització va decidir escurçar les dues etapes remanents donat l'alt número d'abandonaments que hi havia hagut. Pel que fa a mi, i contràriament a la resta de gent, vaig dormir força bé sense matalàs i sense canviar-me de roba.

Etapa 4: Oued Grist – Merdani (67,9 km crono + 23 km d'enllaç) Posició General: 102
En aquesta etapa, potser engrescat per haver descansat prou bé, de quasi no portar equipatge (com a extra per domir havia agafat només unes malles llargues, i un llençol fi, mentre que quasi tothom duia sac de dormir i alguns màrfega i tot!), i estant prou recuperat de les rampes derivades de la mala hidratació, vaig recuperar 5 posicions.
En general l'etapa era rodadora per camins durs, però sovint hi havia acumulacions de sorra que frenaven de cop, amb el conseqüent meco per sobre del manillar.

Etapa 5: Merdani – Derjaoua (75,7 km crono + 25 km d'enllaç) Posició General: 111
Si l'etapa 2 va ser agonitzant, aquesta va ser encara pitjor. Pel matí tenia mal de cap i se'm va tancar l'estómac, així només em vaig poder pendre un plàtan, una barreta energètica, i un RedBull. Va ser tot tel que vaig menjar en les més de 6 hores d'etapa i les 2 o 3 d'enllaç, i anava marejat com una mona.
Només sortir haviem d'atravessar 2,5 km de l'Erg Chebbi, una extensió de dunes de pel·lícula, amb la bici a coll perquè no es podia pedalar. Després, aguantar fins el final en una etapa rodadora, però que jo no estava en condicions d'afrontar. Vaig perdre 9 posicions en la general, i vaig arribar amb febre i una infecció de gola, així que vaig tirar d'antibiòtic i a dormir fins el dia següent, perdent-me la piscina i altres comoditats de l'hotel del darrer dia.

En resum, ha estat una Titan Desert que no ha tingut res a veure amb la de l'any passat, i per això crec que he comés els errors en la hidratació i la dosificació d'esforços. Per altra banda, l'any passat me la vaig prendre com una “excursió”, mentre que aquest any tenia unes pretensions més elevades, que només s'han complert en una mesura bastant petita. Quan vaig tornar d'allà vaig jurar que no la tornaria a fer, però ara, havent avaluat els errors, crec que m'hi veig amb cor de tornar a intentar-ho... ja veurem.