No em sento del tot orgullós dels Europeus de Barcelona

Sembla que el crèdit que ens va donar organitzar “els millors jocs olímpics de la història” ja hagués estat suficient per que els Europeus sortissin bé, i això s’ha traduït en tres grans defectes:
El més greu de tot, és el lamentable interès de la federació d’atletisme en la promoció de l’esport. Estic cansat de sentir le dificultats dels esportistes d’elit per trobar beques i subvencions. Està claríssim que no s’hi dediquen prous recursos o aquests no estan ben invertits (m’agradaria comparar el sou del Lissavetzky o de l’Odriozola amb el del Chema Martínez, la Marta Domínguez o la Natàlia Rodríguez). Segur que en aquest sentit hi ha opinions per tot, hi haurà qui no hi dedicaria ni un duro, però aquesta és la meva i jo valoro molt l’esport.
També penso que alguna cosa ha fallat en l’organització. Probablement la pròpia competició ha fet que mica en mica creixés l’interès, però la promoció no ha estat suficient. Malgrat penso que la campanya de “no és tan fàcil, vine a l’estadi” ha estat prou bona i original, s’hauria d’haver parlat també directament d’atletisme, potser haver fet un míting portant a algun esportista d’elit, potser haver fet una web millor (és una merda), potser buscant uns altres patrocinadors (no crec que SPAR o Joma siguin grans reclams publicitàris) o lligat amb l’anterior, haver intentat arribar a aquesta cita amb més nivell per part dels esportistes d’aquí (i que cadascú entengui l’aquí com vulgui, no estic parlant de política). Feu un exercici, molts consideren que els preus eren molt cars, aneu a comprovar-ho, per menys del què val anar a veure un Eibar-Barça a tercera graderia gol sud, es podien veure totes les jornades a l’Estadi.
I finalment, ja n’hi ha prou de la fura dels baus. No vaig veure la inauguració i per tant parlo del què m’han explicat, però el què considerava una originalitat, que era fer-ho al carrer, es va convertir en un “más de lo mismo”, i a sobre acompanyat de Nacho Cano (només faltava això), el resultat, una inauguració avorrida, previsible i trista, i que es va traduir en la lamentable clausura, sense públic ni esportistes. Ara a pels jocs olímpics d’hivern.

Però com que no em vull quedar aquí i per premiar aquells que han llegit el text em quedo amb les millors esportistes dels europeus (i quan dic millors no em refereixo com a atletes, que per això ja hi ha les medalles). La veritat és que el dissabte amb el Jag a l’estadi no donàvem a l’abast, i ahir per la tele encara es sumaven més noms, així que em quedaré amb 5, que es sumen als dels clàssics com la increïble Blanka Vlasic, i que són només una representació de les moltes que hi havia (segur que m’oferireu noves propostes).
Snezana Rodic: Mira que la vam animar eh! Però no hi va haver manera que es classifiqués entre les tres primeres.
Anna Alminova: No sé si és de les millors, però a mi em molava.

Emma Green: Com he dit la Vlasic és molt Vlasic, però les tres finalistes tenien el seu què.

Alina Talai: Per trencar una mica entre tanta rossa, aquesta Bielorusa, es va quedar fora de la final per ensopegar amb una tanca, doncs que no es quedi fora d’aquest TOP5. Potser la millor?

Relleu 4*100 femení: Semblen les tres una mica chonis, però ja sabeu el meu fetitxisme i la veritat és que són uns bons pivons i grans representants de la multiplicitat de cossos brutals de les curses de curta distànica.

PD: Pels que els hi ha agradat la darrera part de l'entrada i segueixen el bloc de fa poc recordo que a principis d'any vaig fer una recerca semblant, penjo aquí els tres enllaços: Primera selecció, del 10 al 5 i top 5.