De seguida vaig trobar la relació, resulta que l'hora que vaig néixer coincideix exactament amb la meva marca a l'Ironman 10 hores i 48 minuts. Casualitat o el destí? Si és el destí ja podia haver nascut un parell d'horetes abans.
divendres, 28 de gener del 2011
Casualitat o el destí?
Suposo que és un costum força freqüent quan et neix un fill és començar a buscar fotos de petit per buscar similituds. En el nostre cas les recents àvies van fer a la perfecció aquesta tasca. Imagineu quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure aquest àlbum on podia constatar tres coses: que era molt lleig, que per sort el Guillem no s'assembla gens a mi i la tercera era que l'hora de naixement m'era coneguda.
De seguida vaig trobar la relació, resulta que l'hora que vaig néixer coincideix exactament amb la meva marca a l'Ironman 10 hores i 48 minuts. Casualitat o el destí? Si és el destí ja podia haver nascut un parell d'horetes abans.
De seguida vaig trobar la relació, resulta que l'hora que vaig néixer coincideix exactament amb la meva marca a l'Ironman 10 hores i 48 minuts. Casualitat o el destí? Si és el destí ja podia haver nascut un parell d'horetes abans.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Què bonica coincidència...
jo ho tinc clar: és el destí...
És la màgia dels números. Ara, no t'hi obsesionis....no et vull veure frenant a meta en alguna competició perque et coincideixi amb una altra xifra! Je, je!
jajaja. Eres la hostia!!. Me parece que en tu caso es el destino.
No voy a seguir faltándote al respeto en tu blog, pero...guapo, guapo no naciste, ¿oi?
Lo que quiero decir es (positive thinking) que el Guillem va a ser un Mr. Universe seguro !!!
A ver si encuentras un 2:59 por algún sitio...
Joel, si és el destí, insisteixo, podia haver nascut abans de les 10.
Ja seria graciós ja, David.
Dennis, por una vez acepto la crítica, aunque llevo 34 años reconociéndolo, era fea de cojones, jiji. tema 2.59, como los amigos me aprieten más, al final tendré que intentarlo, como corren los cabrones, qué marcas en la Mitja de Barcelona!
Jo vaig nèixer a quarts de 7 de la matinada... Ja tinc excusa per no fer cap IM, que encara em farien anar a Hawai i tinc por de volar!!!
Vaig a veure a quina hora vaig nèixer...quina passada!!
Una abracada!
Xavi.
Després la Ruth diu que els meus amics de running i triatló son "tu frikipandi" al final tindrà raó! Jajaja.
Maca casualitat que no deixarà de sorpendre'm. Quina por fa!
Per això no soc pare encara, per haver parat al km 8 del challenge!
Haure d'acabar lanzarote per c.....!
Publica un comentari a l'entrada