Després de la crònica de la Bea no gozo detallar gaire la meva actuació a Orihuela, per algú que escriu bé en aquest bloc, millor no intentar comparar-m’hi. Però sí parlaré de les diferències que em van suposar córrer amb el cotxet.
Tot i haver-me posat força endavant, o això pensava, de seguida vaig veure que no estava en el meu grup, això normalment es soluciona serpentejant, però amb un croozer és tasca impossible. Durant els dos primers kms vaig estar demanant pas “te tienes que poner un claxon” o agafant les rotondes per fora i esprintant, cosa que normalment no servia per res.
Tot i que vaig anar passant gent, el millor de córrer una cursa menor és que de seguida vaig estar còmode, això no va evitar que al llarg dels 21km estigués fent frenades i accelerades en moments puntuals. En aquest sentit però, em va agradar molt com la gent de seguida s’apartava, fins i tot amb un bot, quan en el fons ells estaven patint la seva cursa.
En l’esprint final de nou molesta bastant, a falta de 3 o 4km aconstumo a canviar el ritme i a allargar la passa. El canvi de ritme més o menys, però la passa llarga va ser impossible.
Tot i haver-me posat força endavant, o això pensava, de seguida vaig veure que no estava en el meu grup, això normalment es soluciona serpentejant, però amb un croozer és tasca impossible. Durant els dos primers kms vaig estar demanant pas “te tienes que poner un claxon” o agafant les rotondes per fora i esprintant, cosa que normalment no servia per res.
Tot i que vaig anar passant gent, el millor de córrer una cursa menor és que de seguida vaig estar còmode, això no va evitar que al llarg dels 21km estigués fent frenades i accelerades en moments puntuals. En aquest sentit però, em va agradar molt com la gent de seguida s’apartava, fins i tot amb un bot, quan en el fons ells estaven patint la seva cursa.
En l’esprint final de nou molesta bastant, a falta de 3 o 4km aconstumo a canviar el ritme i a allargar la passa. El canvi de ritme més o menys, però la passa llarga va ser impossible.
Veure aigua, i més si me la donaven tapada, també era fotut!Dit això, el Croozer té bastanta inèrcia i per tant exceptuant dos o tres kms de llambordes i “policies estirats”, per la resta, la limitació de ritme la marcava més el meu estat que el cotxet. A més, t’animen molt, em va fer molta gràcia dues o tres vegades que van cridar “pero si lleva un niño!” i jo pensava, “no arrossegaré un cotxet perquè sí”.
I ara ja estic enganxat, difícilment em veureu competir sense el Guillem, em va encantar. Això sí per problemes d'espai l'he posat a la venta, em compraré l'individual. A algú li interessa? està nou.
I ara ja estic enganxat, difícilment em veureu competir sense el Guillem, em va encantar. Això sí per problemes d'espai l'he posat a la venta, em compraré l'individual. A algú li interessa? està nou.
Les dades de la Bea i meves:
Posició Bea: 1249 (1368 arribats) Temps total Bea: 1h57’02’’
Posició Pau: 484 (1368 arribats)
Temps total Pau: 1h33’01’’
Primer classificat: 1h04’20’’
Posició Pau: 484 (1368 arribats)
Temps total Pau: 1h33’01’’
Primer classificat: 1h04’20’’
Les fotos:
2 comentaris:
Bon temps Pau!!!
Lástima que ya estás vendiendo el cotxet doble. Pensaba albergar al David al lado de Willy en la siguiente mitja....
De hecho, vas a salir en los telediarios: Vas a ser el primer liebre de maratón con un cotxet, jiji.
La verdad es que no sería mala idea, porque te evitaría llevar la "vela" de Corredors.cat.
Pau, ser la convidada del blog i poder escriure i penjar aquesta crònica és una de les millors coses que m'ha passat aquest any. Internet arriba a tot arreu, per tant deu arribar al cel, no? Merci. Ah, i el CROOZER una passada! Llàstima que sigui tant gran. Un gran regal per un ionki de l'esport.
Publica un comentari a l'entrada