La Junta

 

La feina ben feta no té fronteres. Quan una cosa m’agrada hi dedico el 100%, normalment m’excedeixo, i aleshores m’estresso. Ara fa dos anys tres amics començàvem els Dragons. La feinada va ser brutal, hi vaig dedicar hores i hores, estava a sobre de tot i tot estava sobre meu. Vaig arribar a desgastar amb raó la infinita paciència de la Bea. Veient que hi havia gent que ens oferia ajuda al Presi i a mi, vam optar per una decisió que aquest cap de setmana s’ha vist que ha estat clau, crear una Junta. Mica en mica vaig començar a opinar però no decidir sobre el disseny, ja que vaig trobar en el Nacho l’artista que necessitava. Mica en mica vaig començar a opinar però no decidir sobre els temes econòmics, el meu excel de merda s’ha convertit en un triangulat excel complet on no hi falten detalls i perfectament quadrat per l’Espriu. Mica en mica vaig començar a opinar però no decidir sobre l’entrenament i la comunicació, i és que el Mikel domina les xarxes molt més que jo i el que és més important, mai falla en els entrenaments, podia estar tranquil, ja no hi havia de ser sempre. Mica en mica vaig començar a opinar però no decidir en els patrocinadors i ONGs, una mica de rebot vam atorgar aquesta tasca a l’Albert (crec que és la primera vegada que no va dir que no hi estava d’acord), i ell ha revolucionat el tema, entre els seus contactes i els que teníem la resta hem trobat el recolzament de moltes empreses.

Més tard es van incorporar a la Junta el Carles i l’Anna, el primer va poder deslliurar de tasques al Presi perquè aquest es dediqués precisament a exercir com a tal i a controlar els nous socis, tots sabeu que no hi ha millor benvinguda que la que us fa el Xavi. I què direm de l’Anna?, doncs que mica en mica vaig començar a opinar però no decidir en com engrescar a les noies per a què es sentissin còmodes amb els Dragons (quin millor nexe d’unió entre sexes...).

Encara opino i encara decideixo, però com va dir un dia el Guille “Tinc la sensació Pau, que al club ja se li pot treure la respiració assistida”. Potser serà veritat... El Fòrum treu fum amb competicions, entrenaments, temes... en què jo no pinto res. Quedades de varis Dragons com les del Cap de Creus, on tot es va organitzar per iniciativa popular fa que el nadó surti ja de la incubadora.

Però no vull que llegiu aquestes línies com un agraïment a la Junta, que també, sinó com una manera de fer. No som un Club personalista, el Club és de tots, i si som 8 preparant un stage, l’stage surt de pel·lícula.

I si surt de conya, és perquè aquest grup de 8 ha aconseguit que el Club s’omplís de gent meravellosa, capaç de competir fins a la sacietat, de riure, de passar-s’ho bé, de compartir entrenaments abans de les 8 del matí i gintònics passades les 4 de la matinada.

 

Volia escriure sobre l’stage i m’he enrotllat massa, així que ho deixaré per una futura entrada, de moment us deixo la crònica de l’Anna i al del Carles, però ja que parlo del Club aprofito per animar a què compartiu competicions, entrenaments, Estrelles (DAMM), clínics o sopar amb nosaltres a tots aquells que ja sou Dragons però que per timidesa, por o temps, no veniu sovint. I encara més a aquells que no ho sigueu a què us incorporeu al nostre Club, vingueu sols o sigueu un grup d’amics, sereu benvinguts, fa un any la majoria no ens coneixíem i ara vivim un cap de setmana fantàstic com si fóssim amics de tota la vida.