Curses pendents

Com que un dels motius del bloc és fer un recull de l’activitat competitiva que realitzo, tenia pendent quatre dades de les darreres competicions.

Cursa del Corte Inglés: Sé que anomenar-li competició a aquesta cursa és molt dir, però per la companyia (Albert, Jordi i Anna) i pel fet que les lesions recents féssin d’aquells 11km un repte, vull deixar constància de la nostra espectacular actuació:

Primer: 32.43

Temps: 1.13.30 (i això que no vam passar per l’estadi, calculo, però, que vam estar més de 5 min. en poder entrar de l’aglomeració que hi havia, de fet pel 10mil passava amb una hora exacta).

Intermón Trailwalker (100km): La crònica ja està feta.

Classificació: 7ens amb un temps de 14h38’

Primer classificat: 10h43’

295 inscrits i 270 acabats

http://trailwalker.intermonoxfam.org/es/que-es-tw/ediciones-anteriores

Cursa de Can Mercader (10km): Doncs una inseperada trucada del Sergi va fer que un diumenge qualsevol, es convertís en l’esglaó que tan em costava pujar. I és que entre la meva actuació als 10km (com el fet d’aguantar-li la roda al Nacho durant una fulminant pujada a Vallromane avui), han fet que pugui pensar ja en millorar i no en aconseguir la forma. Arribava amb menys referències que mai, les maxacades del Mikel al Cervantes sumades a la sensació que anar a 4.30 era un esprint em feien ser prudent, el running amb el Coke el divendres on, Croozer i Willy inclosos, vam fer varis kms a 4.30 presagiaven quelcom millor. Volia fer un sub45 i anar sense mirar el Garmin. De seguida totes dues coses se’n van anar a la merda, una sortida rapidíssima i el fet de poder aguantar ritmes de 4min/km i sobretot l’ajuda de la llebre sub40, van fer que per moments, i de manera sorprenent, pensés que podia fer un 39. No va poder ser, sembla mentida com de cruels són els 10mil, que no et deixen baixar els 5 segons per km que necessites, però gent, estic contentíssim pels 40 minuts i mig, ja he tornat.

El primer va fer 31.23 i jo (amb el dorsal del Sergi, jijiji)  40.26 en la posició 94, ni idea de quants érem, tampoc molts. 

Gràcies Sergi, recupera't aviat.