Mercè, una cursa més

No serà una cursa per la història, ja que no tenia cap ganes d’anar a buscar marca, a més els problemes als abductors em feien ser molt prudent. La meva idea era sortir tranquil, escalfar bé i a partir del 5 veure el què, i l’objectiu no arribar als 46 minuts. El fet d’anar amb el Xavi em venia de gust perquè sempre és més distret córrer acompanyat, i gràcies a ell no vaig haver d’esprintar. Vam sortir més ràpid del què tenia previst fent temps al voltant dels 4.20, ell em marcava el temps dels km (jo m’havia oblidat el Polar), i jo el ritme. Fins el 6 vam mantenir molt bé i a partir d’aleshores, ja amb la feina feta, em vaig dedicar a arribar tranquil·lament a la línia de meta i més quan, curiosament baixant per paral·lel, l’abductor em va recordar que no estava fi.

L’anècdota va ser que a la línia de meta vaig veure que no tenia ningú al voltant i vaig decidir no esprintar per a poder-me trobar fàcilment a les fotos que fan a l’arribada, però just abans d’entrar, tres o quatre tios que sí esprintaven se’m van menjar, quina ràbia, ja no sortiré...

Una vegada més el que més em va agradar va ser trobar-me a tanta gent: el Miquel, que comença a preparar-se per futurs reptes, el Sergi, que està a tot arreu, l’Oriol amb un temps excel·lent, el Borja, l’Òscar i com no els ja clàssics Robert, Bea i Xavi (i l’Àngel, que també surt a la foto).
El temps final, el de totes les curses que faig al 80%, 43.20 i el millor fent una cursa totalment regular (parcial 1: 21.42 i parcial 2: 21.39), el Xavi va baixar 2 minuts i mig la seva marca als bombers (ara a pels 45!!!) i la Bea tot i que vam fer 40km de bici el dia abans també va millorar la seva, trencant la barrera dels 55 minuts i quedant la 246 de 1258 corredores (què lluny queda l’hora i pico de la primera!).

Ara una setmana sencera de descans al 100% amb tractament a la zona afectada que la veritat és que tinc ressentida. Muscularment cap molèstia, a diferència de la Human Race, que em va tenir dos o tres dies caminant malament.