A veure si això no és amor

Dissabte, 7 de la tarda, fent repòs degut a una molèstia al abductor que per cert no se m'ha solucionat així que passo, onades del cagar, ple de surferos, mar de llevant i per tant transportadora de porqueria...
I dos personetes en banyador a punt d'entrar a l'aigua. Una d'elles vale, té una triatló la setmana que ve i volia provar la temperatura de l'aigua, acostumar-se a nedar al mar, provar el material... Però i l'altre, o sigui jo, quina necessitat tenia. Però com dic l'amor és l'amor, així que res ens hi fiquem i anem creuant onades per sota no sigui que ens tornin d'una patecada a la platja de nou (platja que havia desaparegut en part degut al temporal). Un cop a dins nadem una miqueta lateral. M'agrada veure que la Bea malgrat les onades ha mantingut el crol tant entrant com ara. Fem uns 100 metres i decidim tornar ja que en el fons no havíem baixat a entrenar sinó a palpar com estava el tema. A més la facilitat en què havíem entrat i experiències anteriors em feien tenir una mica de por de la ressaca.
Prova superada, he vist a la Bea més confiada, a més dir-vos als que hi participareu que la temperatura de l'aigua era excel·lent, així que realment no cal cap mena de protecció, al menys si no ha de fer molt fret a fora. Ara, fruits secs, molta aigua i a descansar o rodar relaxadament, al menys a prtir de dimarts o dimecres. Dissabte baixarem amb la bici a passar pel recorregut.

I tema totalment diferent i malgrat que jo sóc molt pro Pedrosa, felicitar al Valentino Rossi, no per guanyar per enèssima vegada sinó per fer-ho sense crear antipaties entre els seus competidors i seguidors en general, siguin d'on siguin. No es podria dir el mateix d'un altre enano cabezón (i no és un insult sinó una realitat) que va amb quatre rodes i que es queixa del públic, dels companys, dels periodistes, de l'equip, del cotxe, dels rivals...