Bombers 2011

Aquesta crònica és diferent, ja que tot va ser improvisat. Començant perquè fins divendres no pensava ni córrer-la. Al final el Dragons Presi em deixa la seva samarreta i la de la dona. De seguida penso en el Bernat, que està per aquí aquest cap de setmana i li feia il·lusió córrer-la. Així doncs el panorama era córrer amb una S de dona i a uns 5min/km. Però el Bernat està mig lesionat i prefereix no forçar. Així doncs passo a samarreta talla XL de noi i amb ganes de córrer amb el Xavi a 4.20 el km. Amb ell m’ho passo bé i serà un ritme prou ràpid com per forçar però suficient per gaudir de la festa. Descarto acompanyar al Carles o al Coke a pels seus sub40 fins on aguanti perquè no tinc calaix, i perquè a priori em fa mandra. Però amb el Xavi no ens trobem (com sempre arriba tard), ens veiem jo a dins i ell a fora, anant cap al seu calaix. Concretem possible trobada i surto sol. Tot i entrar des del final, he anat serpentejant gent i tinc un lloc, no ideal però prou bo (a més com estic entrenat a esquivar amb el croozer, avui serà xupat). Sortida i “a l’esprint”, em mantinc ben obert a la dreta i per sota de 3.50 per pillar el Xavi quan abans millor, però a Colón veig el cul de l’Oriol, gran corredor i amb qui havíem estat xerrant una estona abans. Ja tinc companyia, però de la dura. Mantenim un ritme bo que ens permet acostar-nos mica en mica al globus i a part per fi corro amb ell que ja en tenia ganes. Cap el 2.5 veig el Coke i mica en mica m’hi acosto. Trigo un quilometret en arribar a la seva alçada, just per oferir-li l’ampolla que he agafat a l’habituallament, penso que aquesta és la seva cursa, així que ell a seguir recte i jo a recollir l’aigua. Sprint fins a arribar a la seva alçada i en general una maniobra perfecte per a buidar de gent el bus dels 40 minuts. Tot plegat, sortida ràpida, sprints constants..., em deixen tocat, així que li dono l’aigua però de seguida em deixo anar uns metres. Al passar pel km5 tinc 20 segons de marge i certs dubtes de mantenir-los, això sí, sé que si vaig a quatre ja ho tinc fet així que aquest ha passat a ser el meu objectiu, un sub40 “por los pelos”. Toca reduir una mica el ritme i estabilitzar marcadors, no estic fi i no vull patir en excés. Aconsegueixo fer-ho: redueixo la fatiga, deixo de forçar l’estomac, i sobretot baixo de pulsacions. Només les cames no em responen, massa tralla el dia abans i massa tralla en la sortida. El meu objectiu és no perdre el globus de 40 (bona feina) i a la vegada vaig veient el Coke que m’ha tret uns metres. Cap el 8, però, em poso a la seva alçada, no sé quan ha sortit i per tant no sé el marge que té sobre la llebre de 40, no veig clar que pugui baixar d’aquest temps. Coneixedor del recorregut, passat el 8 i a punt d’arribar a Laietana li dic que és el seu moment, cal donar-ho tot abans de començar a baixar, d’aquesta manera la baixada es converteix en un semidescans. Veig que ara sí es distancia de nou, jo a la meva, calculant des del 7 i mantenint els 20 segons. per sota de 28, per sota de 32, passo pel km 9 amb 35.40 i per tant ja ho tinc. Veig entrar el Coke pocs metres davant meu, passo la línia d’arribada i el busco, quins nervis, ho haurà fet? Quan el veig té el polze cap amunt, està content, jo també, ara té la marca que es mereix, o millor dit, com comentem pujant amb el bicing ara tenim les marques que ens pertoquen: sub 40 en els 10, al voltant de 1.25 en la Mitja i al voltant de 3.10 en marató, considerem que els nostres néts estaran orgullosos del què feien els seus avis de joves, ara a gaudir de les curses, ja no hi ha pressió! L’Oriol arriba poc després i mica en mica ens anem trobant, de manera casual molts dels Dragons, uns amb millors cares que d’altres. També puc saludar a molts amics i amigues, és el millor que té bombers, que tot i ser 18.000 inscrits sempre et trobes amb amics i comparteixes impressions.

No tenia fotos d'aquest any, així que aquí teniu la foto del meu debut a Bombers i de fet del meu debut en curses populars en el 2006. Tots els que surten a la foto són en major o menor mesura especials, així que em fa molta il·lusió penjar-la.