Hauria d'estar positiu, no amb mi mateix, però si amb els companys, he rebut moltes mostres d'afecte, de comprensió, tots em desitgen ànims, paciència... Us ho agraeixo a tots, però avui toca una entrada crítica. Ala jo estic fotut, doncs fotu als demès. En tot cas qualsevol coincidència amb la realitat és pura coincidència.Dedico l'entrada a tots aquells que, com posa en el títol, l'esport és un peatge per poder tenir l'entorn. Crec que n'he parlat altres vegades però les xarxes socials fan molt mal a l'esport, explicar el què fas es converteix en més important que fer-ho. El cas és que l'important és dir que ets triatleta, maratonià, corredor d'ultradistància, ensenyar les wambes, quedar guapo a les fotos, fins i tot tenir lesions mola, explicar les agonies en els entrenaments, parlar de les marques, dels objectius (sovint exagerats), dir que t'agrada patir... omplir, en definitiva, FB, blocs, twitters, converses de tot el que significa l'espectacular món de l'entorn, i tot amb un únic i petit preu, fer esport de tant en tant.
Molts pensareu que m'estic descrivint a mi mateix (no tinc twitter, però no callo ni al Bloc ni al FB), vale. Alguns us sentireu al·ludits, si és així que ningú s'ho quedi, em discutiu o pregunteu el què vulgueu, no m'agradaria que algú s'ofengués i no fos la meva intenció. No és una entrada dirigida a ningú en concret, però tinc els meus "herois mediàtics".
He dit!
PD: Que ningú s'ho prengui com una crítica ferotge, simplement estic xafadot i ho trec així, jijiji. És que ara que jo no puc fer esport aquest tipus de gent em carrega més. Mireu, parlant l'any passat amb l'organitzador de les llebres de la Marató em deia que mogollón de gent s'apuntava, recollia el material i després no es presentava el dia de la Marató. Per mi això és incomprensible, córrer la marató és espectacular, és de les millors coses que hi ha, però en fi, existeix qui prefereix l'entorn...
10 comentaris:
Pues leyendo el articulo, o estas jodido, jodido, jodido o te vas a recuperar muy pronto, porque fuerza ya tienes un rato!!! jajaja, así que a pagar peaje (que por cierto aquí en Cataluña.....) pero es de las pocas maneras de llegar rápido y directo donde queremos. animo!!!jajaja
No serè jo qui et porti la contrària. Em sento vella quan dic això, però l'important és viure les coses en persona, i deixar de banda una mica el nostre alter ego virtual. Els nens a partir d'11 anys comença a presentar una patologia que li diuen algo així com el súperjo virtual. Es relacionen molt bé pel FB, però són incapaços de fer 3 frases seguides en persona i de crear relacions personals... Trist, no? Tots en tenim la culpa, tots!!! Viviu la vida i deixeu un rato mòbils i PC.
Sí joako, no sé si estos cabreos van bien para el corazón jijiji
Bea, tu vas una mica més enllà, en plan poker, "lo vo y lo doblo"
"Les xarxes socials fan molt mal a l'esport" ... jajaja ... i encara diria més jajaja jajaja. Ha parlat el Pau "el follonero". No cauré en la teva provocació i diré que poder llegir-te més sovint és genial.
Vols ser firma convidada al bloc dels "Sedentaris" mentre duri la lesió? Ho dic seriosament. Estaria bé que poguessis dir-hi alguna cosa, ni que sigui un cop.
Bé, diguis el que diguis i facis el que facis, sempre estarem amb tu TOT I QUE la teva entrada d'avui es una provocació, com ja t'he dit ;-)
"Fantasmes" n'hi haurà sempre,amb o sense xarxes socials. La realitat augmentada es va inventar fa molt temps.
Tu ja m'entens, no?
Ferran
Sedentaris.cat
Pauuuuu.... que te pasa !!!
Sé que es una gran, gran putada lo tuyo, pero tampoco no es culpa de nadie.
Dudo que la gente se gaste 50€ en la inscripción de la marató para poder 'fardar' en su blog, para luego no participar sin motivo alguno. Más bien temo que son lesiones, problemas varios y si alguien prefiere recoger al menos la bolsa del corredor (para amortizar 'algo' del dinero tirado) lo veo razonable.
Creo que las redes sociales son buenas... si no te quitan demasiado tiempo de la familia (o entrenar). Al proponer un objetivo te sientes más motivado/obligado a cumplir, al leer las crónicas y retos de los demás, te entran ganas de conseguirlo tu también.
Pero, hay que ver esta entrada en su justa medida: de un auténtico amante (y crack, si se me permite) del deporte que ahora tiene que esperar con impotencia como pasan los días...horas.
Ánimo Pau, Ánimo !!!
Que mereces estar entre nosotros.
PRIMER- M'enrollo massa, ho ser. No sabia si aprofitar-ho com a entrada o deixar-ho com a resposta ;-).
SEGON- Que jo m'enrolli vol dir que la conversa que havia d'acabar a Saragossa acabarà a Jaén.
TERCER-No m'he donat per al·ludit i comperteixo l'"entrelínies".
Et donaré la raó Pau. No porto tant temps com tu en el món del blog ni xarxes socials, però de mica en mica, endinsant-me en aquesta afició d'escriure i escriure, puc dir que m'he tornat molt crític quan llegeixo un blog (o FB).
No m'agrada que algú expliqui a cada actualització tot el que fa en cada moment, a mi també em carrega i MOLT. De fet l'essència d'una xarxa social ve a ser aquesta, la de mantenir al dia tots els contactes i amistats i el món, però considero que s'ha de saber gestionar el que s'explica i com. I com diu SEDENTARIS, de fantasmes sempre n'hi haurà, amb o sense xarxes socials.
Si que és veritat que per l'esport en general, l'esport al nostre nivell, les xarxes socials s'han tornat un complement més per tal de poder fer una tri, un 10mil o bé entrenar, i això és prescindible.
No crec que t'estiguis descrivint a tu mateix. Poc et conec, però suficient per veure que el 90% - 95% de les teves entrades tenen un enfocament crític i exigent, la resta...bé a tothom li agrada pentinar-se i posar-se guapo i motivar-se, no?
Quan em pregunten quin esport faig jo segueixo responent que corro i nedo. No m'agrada dir sóc tal o sóc qual, perquè no m'hi dedico (també vaig estar en un grup de música 8 anys i no em creia músic), l'únic que ser és que sóc un cul inquiet i si avui he fet una triatló, potser demà participo en un torneig de petanca. Amb això vui dir que: hi ha una necessitat creixent d'etiquetatge mediàtic a l'esport amateur per poder sentir-se realitzat, i ara que tens temps per rumiar, hi has pensat, no crec que vulguis fotre a ningú.
També em costa entendre com la gent s'apunta a la tun tun a les competicions i no hi va (no parlo de força major). El motiu ja l'has dit tu, hi ha qui valora més l'aparença que la satisfacció pròpia.
A títol personal he evitat des d'un principi que el meu blog sigui un diari personal obert a tothom, mesuro molt el que dic i penso molt el que escric, no vui ser superficial i m'agrada aprofitar les eines. De mica en mica l'aniré polint. Tan és així, que algunes entrades he tardat hores o dies en publicar-les (diga'm prim mirat); i em serveixen tan per expressar idees, com d'autoajuda (via d'escapament).
He de dir que he llegit entrades i blogs collonuts i em considero un lector habitual d'aquests. Així que cadascú escrigui el que li roti i si no agrada, passem pàgina.
PER ACABAR- Una de les pel·lícules que més m'agraden és THE WARRIORS del 1979, va de "pandilles" (és molt bona, la recomano). Quan vaig a una competició veig THE WARRIORS a l'escena de la reunió a la plaça: equips amb els seus "atuendos", més o menys preparats, alguns més pijos que altres, amb més o menys anys d'experiència, objectius diferents, que creuen mirades i que observen els seus rivals, analitzant el material que porten els altres, l'aparença física dels adversaris si s'ajusta o no al morfototip d'esportista, etc, lluint una identitat, una etiqueta, un blog... i al final, això és bo o dolent per aquest moviment creixent d'esport?
He dit jo també!
Molts ànims machine!
Ferran, seria un honor participar en el bloc de Sedentaris (tot i que ja veig que m'ho comentes ara que el boom Periódico ha passat). És cert que és una provocació, fins i tot admeto com diu el Dennis que es fruit d'una certa frustració. En fi tampoc he expressat res que no hagi dit en persona i que hagi expressat quan estava bé, però ara em carrega més jiiji.
No critico les xarxes socials, o al menys no ha estat la meva intenció.
Dennis, fliparias de la pasta que pierde la gente en inscripciones... desde tu posición de amante del deporte y supongo que desde tan arriba, quizás no lo ves, pero el perfil que he descrito existe y mucho!
Xavi, estic molt d'acord amb el que comentes (menys en la brevetat), de fet sempre t'he considerat un tio molt racional. Per cert molt interessant el tema que has tret, i molt dedicat, és un trialteta aquell que neda, corre i va en bici? Delicat, molt delicat, a veure si trobo una entrada referent a això.
Has dado en el clavo chaval!!! proposso possar de moda l'estil "ZASCAAAA" que consisteix en: et calles com un puta, no dius reees del que entrenes, i el dia de la cursa: ZASCAAAAAA! te'ls passes a tots pel forro ahahhaha
una abraçada tio!
Jo sempre que puc faig Zasques jijijiji
Publica un comentari a l'entrada