Errades comeses

Abans que res agraïr al Jaume el gran i especial Clinic que ens va donar pels Dragons

No corro y lucho para llegar al triunfo...busco la felicidad y así encontraré el éxito. "Leiva"

I ara, "al trapo"

El blau que m’ha sortit finalment al turmell per la caiguda en la foto de NB el deixarem a banda d’aquesta entrada perquè ja ho vaig explicar i perquè no ho considero una errada, simplement una tonteria que com vaig explicar era més còmica que cap altra cosa.

El que no és per riure ha estat el cúmul d’errades que he fet, especialment per caure en una periostitis i no tant per la pericarditis.

Comencem per la inflamació de la membrana externa del cor. Un mai es pot culpar d’una cosa que agafes a partir d’un fort constipat, i segueixo pensant que ho vaig fer tot bé i que vaig tenir paciència. És més aquesta recaiguda el cardiòleg l’ha valorat com a possible, però el que sí he d’admetre és que les ganes de poder arribar a les llebres de la Mitja i la Marató van fer que tornés amb un cert neguit mental i físic per a recuperar la forma. Vaig fer els primers dies controlat i sempre amb pulsòmetre, però m’agrada entrenar amb gent i per tant de seguida vaig voler anar amb els amics i seguir un ritme lleugerament superior al què podia.

Aquesta és de totes maneres una de les errades que va provocar la Periostitis, la primera. La pressa per tornar pot ser-ne un causant. L’altre, menys greu ja que sempre ho havia fet i mai m’havia passat res, va ser la de l’entrenament amb desnivell, tant les rampes del Cervantes com els entrenaments per Collserola també podrien explicar la lesió. Però per sobre de tot hi ha les wambes.

A vegades el barat surt car. I aquest és un bon exemple, ja que amb el què m’he gastat en fisio podria haver comprat qualsevol wamba. El cas és que les Mizuno estaven una mica al límit i tenia la previsió de renovar calçat en pocs mesos. Ara necessitava unes de manera més o menys urgents de cara a la MCD, a més buscava un calçat una mica més senzill per a acumular kms d’entrenament. El cas és que buscant i buscant vaig trobar les NB MR870 amb un descompte brutal, o el que és el mateix unes wambes bones a un preu immillorable. Vaig veure que eren pronadores i jo sóc universal, però també ho eren les Asics GEL Kayano i tot i que no em van agradar gaire, mai vaig notar cap molèstia. Mirant per Internet vaig veure que també eren vàlides per corredor universal.

Doncs des del primer dia vaig notar molèsties a la part interior de la tíbia. De totes maneres les vaig considerar psicològiques pel fet de saber que portaven el control de pronació. No eren constants, però sí regulars.

I ara just en la zona que em va molestar des del primer dia tinc una Periostitis tibial. Serveixi aquest error de novato per comentar a tots aquells que teniu molèsties que mireu bé quin tipus de trepitjada teniu i adapteu el calçat a les vostres característiques.

He dit!