Bea, Trivila, Barcelona

Per Bea

No sóc ni la Pe ni molt menys la Scarlet, i el Bardem ni m’agrada, però el títol em feia gràcia. Serè breu. Les sensacions de la Tri de Vila es poden resumir en optimisme i comoditat, potser un pèl massa de comoditat, però sobretot satisfacció. Ah, i un orgull molt gran de tenir un equip amb una àmplia representació del que formar part: els Dragons.
L’aigua l’enfrontava amb molta por, però fent cas del Pau em situo bé. La reducció del recorregut per la mar de fons també és una bona notícia. La natació m’agrada però en competició és el que sempre em fa més mandra. Com diria un amic meu, sóc lentita, què hi farem. Reconec que no tinc excusa: hauria d’haver apretat més. No m’angoixo, trobo de seguida el meu espai, però obsessionada precisament en no angoixar-me i nedar seguit, vaig massa tranquil•la. Però surto animada (el crit del Xavi i la Ruth, i del Jordi i de l’Albert em dona subidón), just per darrera de l’Amaya, una espartana, pero que viene en son de paz. Nos animamos mutuamente.

M’enfronto a la bici amb moltes ganes, esperant poder trobar a la Júlia, la meva compi Dragona. No tinc ni idea de com li deu haver anat la natació, encara que sóc conscient que segur que ha sortit per davant meu. Menos lobos caperucita: la veig en la primera volta, ja de tornada, i em porta molta avantatja. Quina crack i jo què txulita! Em fa una miqueta d’enveja, de bon rotllo, però jo a lo mío. Vaig a molt bon ritme, sempre al voltant dels 35 km/h com a poc, avançant a moltíssima gent, però sense trobar un grup on posar-me a roda, tema que em confirma més encara que haig d’avançar un esglaó en el temps de la natació.

Al deixar la bici, ja sento el crit del Pau (però quin temps ha fet el tio? Llorica!!! :-P). En el running intento portar bon ritme però sense arriscar massa. Porto uns dies tenint un mal molt lleu al maluc, i no vull passar-me de voltes. En l’anada m’assalta un dubte típic de mi “era una volta o dues?” De seguida caic en què era una. No pot ser d’una altra manera. Com sempre a la tornada em sento millor. Em creuo amb el Raimon que fa la seva primera tri seriosa i el veig molt bé. Perfecte, la meta arriba ràpid, i de nou el típic sentiment de satisfacció! Che, Bea, que bueno que viniste... Només va faltar el Guille, esperant-me en la meta, com a Donosti, però tot no pot ser.
Una última cosa. Victor, Carlos, Júlia, Carles, Xavi, Jorge i Pau encantada de participar amb vosaltres com a Dragons, ho dic de veritat, m’emociona tenir un equip de gent tant maca, i poder participar ben rodejada (obro aquesta declaració d’amor a tots els Dragons amb els que encara no he participat. Amb molts de vosaltres també m’he emocionat des de l’altre costat de la barrera). Felicitats també als compis del Stage a l’Escala: Manel, Manel i Amaya. I gràcies a tots els incondicionals, Xavi i Ruth, Jordi i Albert, Marta, Igor i família.
Aquí va la fitxa tècnica.
BEA ROCAMORA LORENTE (dorsal: 612)
Posición Tiempo Distancia Media
T. oficial: 100 01:21:25 22200 m 3m 40s/km
T. natación: 177 00:17:16 500 m 3m 27s/100 metros
T. ciclismo: 49 00:32:57 17000 m 30.96 km/h
T. atletismo: 103 00:25:43 4700 m 5m 28s/km
T1: 00:03:13
T2: 00:02:13
Posición
Categoría F-Senior F 70 Ver

Club BARCELONA DRAGONS TRIATLÓ 1 Ver

Sexo Femenino 1