Alp-Tossa més mitja de Granollers

Canya durant el cap de setmana
Malgrat el fort cop al bessó del dimarts, vaig fer una recuperació activa i he pogut arribar al cap de setmana amb molèsties però amb la seguretat que no és una lesió greu, així doncs he seguit el pla que tenia pensat.
Dissabte, em vaig despertar cap a les 8.30, després d’esmorzar em porten cap a Alp on començo l’ascensió de running, primer per la carretera cap a la Masella i passat la marca del km18 (si no recordo malament) per la pista que porta fins a darrera de l’hotel, al peu de l’estació. La nevada del divendres ha deixat el camí ple de neu, que fa molt més èpica la pujada però que m’obliga a fer un parell de trams de 100 o 150 metres caminant, la resta “canya i cap amunt” al ritme de la música.
Als 45 minuts arribo al peu de la Masella, creuo el pàrking i la gentada (sempre hi ha més d’un que et mira com pensat “quin freak”), i cap a Coma Oriola. El tram asfaltat se’m fa dur, la veritat és que pensava que estava més a prop i el ritme que porto és pesat. Estic acostumat a fer pujades fortes, però està clar que de cara a Cavalls del vent he d’entrenar més pujades constants durant més d’una hora. Arribo amb 1`18`` i calculo que el 98% en pujada. A més la suor se’m congela, no crec que arribem als 0º.

Descanso una mica al sol mentre em poso les botes d’snow, pantalons, motxilla, la taula ben lligada i en 15 minuts començo a caminar. M’ha anat molt bé que la família estiguessin esquiant a la Masella i així poder-ho deixar tot al cotxe. Pujada lenta però constant, sense buscar un ritme d’entrenament i gaudint del tub, que en estar tancat em permet fer quasi tota l’ascensió sol. Després de l’última rampa, molt dura, arribo al cim de la Tossa, amb 2’34’’ de temps total.
Foto amb l'Albert, un esquiador de muntanya del centre excursionista de Rubí, que m'he trobat arribant al cim

Després baixada amb la taula, i encara aprofito per acabar el meu triatló de neu personal, ja que el meu pare em deixa els esquís i fem un parell de baixades més amb la meva mare.

I l’endamà la Mitja de Granollers. No és un paisatge espectacular, i més dura que d’altres però l’èxit radica en una organització perfecte, no es fan cues per res, els km perfectament marcats, l’ambient boníssim... Potser l’únic defecte és el preu.

El cas és que com que no anava a fer temps i la veritat és que no sabia si la correria o no, no tenia dorsal (jo crec que haurien de pujar el nombre de participants ja que s’acaba de seguida). Havia quedat amb el Dani per acompanyar-lo al seu ritme (objectiu 1’45’’), l’Enric pel seu compte busca baixar de 1’30, i el Robert a veure què passa. Els 11 primers km els faig amb el Dani, a molt bon ritme, sempre al voltant dels 4’50 i només un moment (que coincideix que ens trobem amb l’Albert), baixa a 5’10’’ l’animo una mica i de seguida recupera els temps. Passat el km 11 ens passa l’Enric, que havia sortit dels últims, el Dani m’anima a que vagi amb ell i ho faig. L’Enric porta un ritme molt bo, el primer km el calculo a 4`05’’, tot i que després amb les pujades i baixades rodem al voltant de 10 segons més. Aguanto fins passat el 18, on recupero quasi els 4’20’’ (sempre fa mandra patir si no vas a fer marca i a més el bessó ha anat forçat des del principi). No deixo de veure’l, i fins i tot se’m passa pel cap esprintar per pillar-lo i obligar-lo a apretar, però no tinc esme per a fer-ho. Al final:

Dani: 1’39’’32’’ Li van sobrar més de 5 minuts respecte a l’objectiu. Gran temps, Felicitats
Enric: 1’33’42 Només li va faltar l’esprint Serradell i potser sortir una mica més fort, ja ho tens.
Robert: 1’57’’01’’ Felicidades, como te dije, quedas oficialmente expulsado del club de Slow Pepe. 10 minuts per sota del temps de l’any passat.
Jo vaig fer al voltant d'una hora i 35 minuts.