La meva primera de 10km, els bombers 2005, just el dimarts abans havia fet 10km per primera vegada, encara no tenia wambes de córrer, i el temps final va rondar els 48 minuts, a l'arribada un amic em va dir que havia fet 43 i vaig flipar... també van debutar el Josep i el Carlos, que no ha fallat des d'aleshores.
Aquí ja portàvem càmera, primera cursa de la Bea, acompanyada del UOC team, el temps per sobre de l'hora, però en la següent dels bombers ja va fulminar la marca, a veure aquest any.
Foto cortesia del Xefo des de casa seva, espectacular, o no?
I la Bea com a veterana acompanyant en el gran debut a l'Ivan, el Bernat i la Raquel. Sort en vaig tenir del Bernat en el guardaroba, sinó no arribo a la sortida ni en broma. També va debutar, i des de Burgos, la Silvia.
He trobat aquesta de la marató, quin careto! I quins qudríceps a punt de petar! Ho van fer un minut després, jiji
I primera triatló, quant temps vaig perdre posant-me la samarreta dels c...!
Tres d'aquestes fotos les he tret de http://www.atletisme.com/fotoatleta/, n'hi ha la tira.
11 comentaris:
Què guai el "remember when" del Pau. Per una runner primeriza com jo és molt maco veure la modesta evolució. Però anem al tema important:
-Bombers TEAM preparant-se: Sheila, Eva, Silvi, Xavi? i Bea.
-Cunit TEAM preparant-se:
Rachel i Bea.
-Balaguer TEAM preparant-se:
Carles, Ivan, Xavi i Bea.
Al ataque!!!
Gràcies Bea, aquest és l'esperit. Xavi, a veure si traiem aquest interrogant pels Bombers! En quant a Balaguer ja m'han explicat que el tema natació i bici el tens controlat...
Hola Pau,
jo també vaig tenir una primera vegada pero he fallat en la constància....em pots explicar quin és el secret per poder conseguir-ho?
Si puc intentaré acoplar-me al Bombers Team tot i que no vull prometre res per ara....
Per mi la constància s’aconsegueix en tres factors consecutius:
- El primer és buscar un objectiu: córrer per córrer està bé, però si no es té una fita costa trobar-li (al principi) un raonament racional. Complert aquest, buscar-ne un altre... L’objectiu no ha de ser exclusivament una competició, sinó pot ser aconseguir un determinat estat de forma, gaudir corrent per la muntanya (sense destrossar-se) ...
- És aconsellable també tenir companyia: entrenar sol és més dur que acompanyat. Primer es té companyia i després competència, quan un està malament l’altre aguanta i viceversa.
- I ahir mateix ho sentia en el vestuari del gimnàs, no sé quina paraula utilitzaven, crec que tenir l’hàbit, però el cas és que el què s’ha d’arribar al punt en què fer esport sigui una necessitat, que el dia que no surts, et sents malament. Si arribes a aquest punt i no et lesiones, ja hauràs aconseguit la constància.
Finalment, no cal batre récords, ni ser molt radical, és clau passar-s’ho bé i no patir, al menys al principi, ni sortir 6 dies a la setmana des del primer dia, ni arribar desfet a casa en cada entreno.
Pd: Déu meu, quin rotllo acabo de fotre.
Per cert, pels bombers també cal afegir els membres de la UOC: Carlos, Silvia, Enric, Raquel, Josep... I segur que em deixo a algú.
a mi m'agradaria ariibar als bombers, pero segur que no estare en molt bona forma...
pero tinc una queixa: el meu debut va ser a la cursa dels bombers de la samarreta blava (50min)
El meu debut... Sé segur una dels bombers al 2000 (44:36) però em sona una del Tall Anglès d'abans amb amics del cole (la qual cosa ens situa al 1998 o 1999).
Ara bé, dels punts exposats pel Pau en el seu comentari, jo em baso en un pricipalment (o exclusivament): "Passar-ho bé". Si tens això, la resta no importa. Tant fa si plou, si estàs cansat, si fa mandra, si no tens temps, si no et prepares per cap cursa, etc, etc. Aquest any vaig una mica més en serio (tot i que la patxanga tb mola, eh!), i aquest principi encara em serveix i em motiva prou.
Ah Pau, crec que m'apuntaré als Bombers amb vosaltres.
Nic
Ivan, gran error el meu!!! tens tota la raó, i "¡ya me vale!" No només perquè els 5 primers km els vam fer junts, sinó perquè de seguida m'han vingut al cap les fotos del Camino dels dos amb la samarreta blava, i mira que n'hi ha de fotos. Segur que arribaràs als bombers, ja que la recuperació serà molt professional (ai, aquests bessons)
Nico, els Cros del cole no compten ;-)
De totes maneres feu-li cas, que és un crack. Encara me'n recordo una de les primeres vegades que vam pujar la tossa amb la taula d'snow a la motxilla, i després d'una baixada superxula, li comento "ha molat la baixada eh!" i em contesta: "jo m'ho he passat de conya a la pujada". En aquells moments no el vaig entendre...
Ei!! Donçs ja podeu comptar amb dos més per la cursa dels bombers, pq el nico i jo ens apuntem!!! Per mi serà un debutillo al mon del running, així que a partir d'ara a més de spinning inclouré el tb el correr per preparar-me la cursa!!
Hola Maria!!! Com estàs??? Què guai que tu també t'apuntis. Aquesta cursa serà un èxit. Podem fer junts algun dels entrenaments de NIKE. Són molt xulos!!! Visca.
María, benvinguda!!! Dos més i de qualitat, a veure si haurem de fer un veritable club de jogging!!!
Per cert, dissabte vaig fer un entrenament personalitzat a la Sílvia i ja arriba als 6km, els 10 ja els pots començar a veure. "No tens flato!!!!"
Publica un comentari a l'entrada