Salomon xa pro 3d ultra

S'ha imposat la racionalitat a l'estètica. És com hauria de ser, però admeto que algunes vegades em deixo emportar pel segon factor, i aquesta ha estat a punt de ser un d'aquells casos.
En època de rebaixes val molt la pena anar al Corte Inglés a veure què es treuen de sobre, i sabia que per Salomon feien bones rebaixes així que directe a veure què hi havia. A part d'algun model senzill o d'altres temporades, tota la resta era amb Goretex i perquè negar-ho, les Salomon xa pro 3d ultra GTX en blau em van encantar, així que per menys de 100 eurillos me les vaig quedar, sempre estava a temps de tornar-les.
Aprofitant blocs i facebooks vaig demanar què en pensaven del Goretex en aquest tipus de calçat, ja que no ho acabava de veure. La majoria d'arguments han estat negatius, en particular em quedo amb tres conclusions:
- Valen la pena a l'hivern, on priven de la neu i del fred. Jo normalment corro a l'estiu i si surto amb neu és a la Cerdanya, i allí ja tinc unes North Face per córrer.
- Són un pelet més pesades, però sobretot més rígides. Això és fatal, tant per córrer per les Aigües on vull un calçat semblant al de ciutat però amb millor sola, com sobretot per les habituals tirades llargues per la muntanya on la rigidesa pot provocar més “llagues” laterals.
- I finalment una frase que em va semblar definitiva: "Jo necessito que l'aigua que entra a la wamba pugui sortir". En un calçat tant baix, realment sembla possible que pugui entrar aigua per la canya, per no parlar de la suor o de l'aigua que ens tirem per sobre amb aquesta calda.
Així que tot plegat, més la insistència de la Bea en quant a que les NO Goretex eren més xules (i la Bea té bon gust, la prova sóc jo mateix) han fet que finalment em decantés per les Salomon xa pro 3d ultra.

Ja parlaré d'aquestes (sensacions, preu, compra...) en un altre post.