Cosas que el spinning nunca me dijo

Per Bea
Si el dia de la meva alta començo amb el running, al dia següent, 6 d’octubre, decideixo estrenar-me amb una classe de spinning al DIR DIAGONAL i acompanyada pel Xavi, una vella tradició (l’esport, el lloc i la companyia) que havia enyorat molt durant tots aquests mesos.
Primers problemes: on són les meves sabates de bici amb cales, i què hauré fet amb els “culottes”? En un atac de fúria, rotllo Michael Douglas, m’ho vaig treure tot del mig per no patir i fer lloc a la roba de “gordeta”. Un cop localitzats, ja estic preparada... Però la falta de pràctica fa que m’oblidi el bidonet i el pulsòmetre (va, el pulsòmetre ja me l’oblidava abans, així que això no és culpa de l’embaràs, però ara prometo començar a portar-ho... Com les dietes, començo demà!).
Equipada, ja em fico en el meravellós món de la les classes de bici estàtica dirigides: la música a tota pastilla, els “bapps bapps” que marquen les pedalades, els AAAHH del profe contestats pels EEEHHH dels DIR - addictes, i el millor, el recordatori del profe (perdó, del “tècnic”), que et diu que, per si no ho sabies, tens set i que has de beure. Sembla que me’n foti de tot, però no sabeu com m’havia enyorat!!! Dificultats???? Moltes: començar a afegir resistència se’m fa un món (però ahí estoy), tremolor en els genolls al fer els runnings, aixecar-me em provoca cremor als quadríceps (en teoria ha de costar menys que assegut, no? Al menys en la meva vida anterior era així) i pulsacions altes (sort que m’he oblidat el pulsòmetre!!!).
Curiositats: segueixo el pla de classe amb un doble pensament: em queden tants minuts de muntanya i em queden tants minuts per la propera “toma” del Guillem... Doble patiment: valorar l’esforç pensant si el peque ja tindrà gana i si el Pau ja estarà desesperat... Ara, el retorn val la pena.
Val tant la pena, que si això passava el dimecres, el divendres em despertava de les 6.45h per donar de menjar al Guillem i arribar a la classe de les 8.05h del matí al Dir Tres Torres amb el meu profe preferit, el Xavi A. L’esport també és bo per la gran quantitat d’amics que vas sumant. Aquesta classe es transformarà en una rutina setmanal, la del divendres, com a mínim.
En un altre ordre de coses, comentar-vos que debuto oficialment en competició aquest diumenge a La Cursa de la Dona. La vaig fer l’any passat, em va donar molt bon rotllo i vaig dir que quan fos mami la repetiria. 5 km de res, però serà la meva primera prova, per començar a tenir objectius. Ja us explicaré!!!