Idiota, masoca, freak...

El què està clar és que una mica malalt estic.
Porto uns dies entrenant per sobre del que és saludablement recomenable (l'altre dia anava a la Vall d'Hebrón a donar plasma, i resulta que no vaig poder perquè després de l'analítica, la meitat dels valors donaven malament, alguns per sobre d'altres per sota, anèmic total). Demà em cascaré 30km a un ritme que voluntàriament he escollit i que em pot portar directament a petar, amb la qual cosa m'hauré d'arrossegar fins el final, patint com un autèntic idiota.
Per compensar tot això intento no deixar el futbol i la setmana passada vaig decidir fer un partit de padel. Ja sabeu aquell esport tan divertit, on juguen dos contra dos i la pilota va amunt i avall. Però resulta que escullo quedar només amb el jefe de la Bea per a practicar una mica, la qual cosa es converteix en un "maxaque total". Ja en el piloteig s'intueix que les passaré magres, pilota cap aquí, pilota cap allà i em sento inútil no poden arribar a algunes d'elles. M'intenta corregir, però amb un dia poc aconseguirem. Després decidim fer un partit, i el que es visualitzava en el piloteig es consolida en el partit on, amb prou feines li faig algún punt i ni parlar-ne de guanyar jocs.
Així és la meva vida, i el pitjor és que m'agrada, potser m'ho hauria de fer mirar