
Després la Sílvia (com es van notar els entrenaments) i l’Eva. L’altra parella, el Jordi i la Sheila mantenint la distància.
Aquestes van ser també les posicions d’arribada i només cal felicitar-vos a tots: La Sheila i l’Eva per apuntar-s’hi a darrera hora, i sense gaire entrenament superar la distància, i a més prou bé; el Jordi que malgrat el mal de genoll i la mandra també va arribar amb alegria i sobrat a la meta (potser massa sobrat? Bé, és el Jordi “esport el què faci falta, però patir... no val la pena”), i finalment les meves corredores que van quedar les dues primeres, la Sílvia que la il·lusió li fa superar un esport que odiava, i la Bea perquè ja és capaç de rodar a bon ritme durant una bona estona.
La cursa també molt ben organitzada, amb xip, obsequis... potser va faltar la senyalització dels km, però suposo que en una cursa tipus cross ja és això. El millor: que la frase més repetida va ser “ara a pels Bombers!!!” (suposo que es referien a la cursa).
Després una gran calçotada al restaurant Paradís Park a Santa Eulàlia, tot molt bo i abundant i la gent molt maca. Sens dubte vam recuperar més del què havíem cremat!!! S’ha de repetir, potser l’any que ve s’hi apuntarà l’Aina, com a convidada d’honor.
Jo per la tarda, després de córrer uns 8km, fer unes quantes peses al DIR i tornar amb bicing, a les 9 de la nit encara estava ple...
Més fotos a http://www.flickr.com/photos/24242431@N06/show/
![]() |
Cursa Caldes |
3 comentaris:
Gràcies Pau! Ets el millor entrenador i motivador del món! Estic molt il·lusionada amb els bombers (la cursa)!
Va ser un dia rodó!!! M'ho vaig passar bomba!!! El Redteam passarà a la història. Visca!!! Tenim: runners, capità Matix, fotògrafs oficials i macota (Pinyi). Què més es pot demanar???
Per anar fent boca (i no pels calçots www.cursadebombers.com
Publica un comentari a l'entrada