Ja tinc el tattoo d' Ironman!!!

La veritat és que cada vegada ho tenia més clar i a més, malgrat el complot de la Bea, a l’enquesta va guanyar vermell, així que amb aquesta idea anàvem cap a Sant Feliu per a fer-me per fi el tatu. L’únic que m’havia fet dubtar una mica era la insistència de la meva mare en el fet que els tatus negres es poden treure i els de color no, però ho dic més per a què qui estigui llegint això ho tingui com a informació que no pas per a fer-me canviar d’opinió a mi.
De seguida estàvem a Tatoo Odin i entràvem a la sala de tatuatges. El sistema, imagino que igual que en altres llocs, és que et fan una calcomania que et deixa el dibuix pintat a la pell i així pots veure com et queda i el tatuador et pot fer exactament el tatu que vols. Després de dos proves de mida i d’acabar de decidir que seria vermell amb el ribet negre doncs ja només em quedava relaxar-me i deixar la feina a l’artista. Les primeres sensacions no són molt doloroses, simplement és una agulla que va resseguint el perfil del dibuix, el fotut va arribar quan canviava l’agulla per una altra plena de punxes (totes dues a estrenar, evidentment), per omplir el logo. Aleshores sí que és una mica més heavy, però en tot cas res que no es pugui suportar, així que després d’uns quinze minuts (no ho vaig calcular, però em va passar força ràpid), ja estava fet. Ara només queda cuidar-lo, de moment rentar-lo amb aigua i sabó, pomada cicatritzant i tapar-lo amb el paper transparent de cuina (?) tres vegades al dia.
Tot i que això potser ho han de dir els experts, estic molt content amb el lloc escollit: per les aparents condicions higièniques, per les explicacions donades en tot moment i per com m’ha quedat.
En quant al tatu, doncs m’agrada molt com m’està quedant i la Bea segueix cabrejada perquè no li vaig fer cas amb el color, però sé que també li agrada (no ho admetrà, evidentment). L’únic dubte és que estèticament encara l’hagués fet més gran, però crec que és la mida perfecte en quant a estètica i discreció.
Us deixo amb el vídeo.