Cap de setmana d'alts i baixos

Alt, sortida del divendres: després d'un bon dinar d'hidrats pugem a mitja tarda a fer tretze quilòmetres per la part esquerra de la carretera de les aigües. Correm amb el Xavi a un ritme còmode, però el millor és que la Bea i la seva música segueix amb nosaltres fins els darrers km.
Baix, comença el mal de panxa: ja corrent, comença un mal d’estomac que es tradueix amb uns incòmodes sorolls mentre corro i una arribada fulgurant a casa (no vull ser més específic), a més anul·lem la idea d'anar al Margarita Blue.
Alt, volta en bici: malgrat la putada de convocar-nos a les 9 del matí a Granollers, els xinos (entenguis per germans Salvador i Cesc) juntament amb el David i acompanyat pel Nico i sobretot l'homenatjat Raül i la seva nova Cervélo, ens organitzen una volta magnífica i en bona companyia pel Vallès. Com és habitual en aquests casos, a vegades xerrem i a vegades ens piquem, moments en què noto la fatiga muscular dels entrenaments del running però aguanto el dolor.
Baix, el genoll: si bé no és fins al final, però em toca una mica la pera que els genolls em fallin en les tirades llargues de bici. Fins avui dilluns i després d'un iboprufè diari no se m'ha passat.

Alt, visita a la fillola: gran control per part dels nous pares i això que són dos bebès a la vegada.

Baix, espera: una vegada més, he d'esperar durant mitja hora, és el problema que tenim els què arribem puntuals. A més el mal de panxa no redueix.
Alt, sopar: el peix del Mariscco està tan bo, que malgrat els senyals d'STOP que m'envia el cos, no puc evitar sopar massa.
Baix, la nit del lloro: "retortijons" i vomitades fan que fins passades les dues no em pugui dormir i a més amb la sensació que m'estic morint (els que no ens trobem malament sovint, quan estem malalts sembla que sigui el final).
Alt, Jean Bouin: em llevo raonablement bé i les ganes de la Bea més que som una bona colla per córrer fa que finalment em decideixi a aprofitar el dorsal del Robert per fer la Jean Bouin. Ens col·loquem per grups: el Tete, el Raül i el Xavi per un costat, el Carles i jo per l'altra i la Bea amb la seva música. Rodem per sota de 4.30 quasi tota l'estona, però la veritat és que no vaig tant còmode com hauria (les circumstàncies tampoc han estat les idònies); al Carles, que m'acompanya, sí que el veig bé, i el Xavi es pega la currada de venir i tornar corrent. De totes maneres és un Alt perquè la Bea, tot i haver entrenat poc, fa uns molt bons 55 minuts.

Foto de la Maria, el Tico no va arribar a temps del seu partit de futbol.

Baix, el guarda-roba: Quan estic a mitja cua començo a veure corredors que s'han colat per on hi ha les bosses i comencen a buscar pel seu compte. No cal dir que aquí el problema és l'incivisme dels corredors, però la incompetència dels que gestionen el guarda-roba és gran i fins i tot quan no troben una bossa, animen a què passem a buscar-la. El mal rotllo que em dóna tot plegat es converteix en la desaparició de la meva bossa i per tant un cabreig considerable. Després de buscar-la personalment durant una bona estona, decideixo tornar amb els amics per a què no m'esperin més i torno al cap d'una estona, les possibilitats són tres: simplement no la trobo però hi és, algú l'ha agafat confós i la tornarà (és una bossa del decathlon i com a mínim n'hi ha 10 igual) o que me l'han robat directament. El cas és que quan torno, la trobo en un racó a primera fila, la qual cosa confirma una de les dues primeres possibilitats.
Alt, gran victòria del Barça: tot i que els madrilenys són tan xulos que simplement per haver jugat bé ja es senten guanyadors, el cas és que el Barça va fer un altre partit memorable des del primer al darrer jugador.