Aquesta és la primera impressió que he tingut principalment degut a dos factors, un punt de desconfiança amb el què estic fent provocat per un aparent desinterès per part de les fisioterapeutes i per més dolor que quan vaig començar.
Sigui com sigui després de parlar-ho amb gent que ha passat per un procés semblant, m’he animat una mica. Per un costat, sembla que els estiraments són realment la manera de recuperar una lesió muscular, encara que facin una mica de mal, i també certs exercicis, però dic jo, si per recuperar l’adductor l’he de forçar, no seria millor forçar-lo corrent. També m’han confirmat que és normal que després de la primera setmana estiguis pitjor que al principi.
Gràcies Gio, Ivan, Lola, Caro... per les explicacions i de passada aprofito per donar les gràcies a tots els que us aneu interessant per mi, i com no a la Bea que em veu fotudet a casa. Realment sembla mentida que una lesió no diagnosticada com a trencament (al menys de manera oficial) duri tant, o el diagnòstic no era correcte o és el què hi ha.
En quant a les sessions tenen el seu punt còmic: estic en una sala, plena de iaios que amb prou feines poden aixecar els braços o moure el genoll i que fan els exercicis de recuperació a ritme de tortuga. Alguns amb la gràcia que tenen, o la pesadès dels altres o lo xerraires que són: l’altre dia una va repetir un total de 29 vegades “no, si yo llamé para no venir, pero al final mi marido me ha traído, pero yo llamé que no vendría” i això li explicava a cadascú unes 4 o 5 vegades fins que marxava del seu costat i s’hi posava un altre valent. També va ser còmic quan en el seu despatx, amb la porta tancada, la fisio li explicava a un altre iaio que cada vegada que entrés havia de passar la targeta, “como en el bus” li deia, i de sobte un altre crida “però ara el bus ha pujat”, i tots vinga a queixar-se. Jo entre mig d’aquesta moribunda, fent durant 20 minuts o mitja hora els meus exercicis que combinen la musculació i moviment de l’adductor amb estiraments.
Després durant vint minuts em posen en una màquina que es diu Magnetomed (www.elm.es/magnetoterapia.htm). Segons he trobat a internet... los resultados más fáciles de observar de la Magnetoterapia son cuando desaparece un dolor muscular o un dolor de cabeza a los pocos minutos de usar un imán. […] La Magnetoterapia o Terapia con campos magnéticos es, definida en forma sencilla, el tratamiento de enfermedades mediante el uso de campos magnéticos. Estos campos magnéticos pueden ser producidos por imanes permanentes o electroimanes, los cuales pueden tener un campo magnético variable. El término magnetos e imanes se usa de forma indistinta.
Sigui com sigui després de parlar-ho amb gent que ha passat per un procés semblant, m’he animat una mica. Per un costat, sembla que els estiraments són realment la manera de recuperar una lesió muscular, encara que facin una mica de mal, i també certs exercicis, però dic jo, si per recuperar l’adductor l’he de forçar, no seria millor forçar-lo corrent. També m’han confirmat que és normal que després de la primera setmana estiguis pitjor que al principi.
Gràcies Gio, Ivan, Lola, Caro... per les explicacions i de passada aprofito per donar les gràcies a tots els que us aneu interessant per mi, i com no a la Bea que em veu fotudet a casa. Realment sembla mentida que una lesió no diagnosticada com a trencament (al menys de manera oficial) duri tant, o el diagnòstic no era correcte o és el què hi ha.
En quant a les sessions tenen el seu punt còmic: estic en una sala, plena de iaios que amb prou feines poden aixecar els braços o moure el genoll i que fan els exercicis de recuperació a ritme de tortuga. Alguns amb la gràcia que tenen, o la pesadès dels altres o lo xerraires que són: l’altre dia una va repetir un total de 29 vegades “no, si yo llamé para no venir, pero al final mi marido me ha traído, pero yo llamé que no vendría” i això li explicava a cadascú unes 4 o 5 vegades fins que marxava del seu costat i s’hi posava un altre valent. També va ser còmic quan en el seu despatx, amb la porta tancada, la fisio li explicava a un altre iaio que cada vegada que entrés havia de passar la targeta, “como en el bus” li deia, i de sobte un altre crida “però ara el bus ha pujat”, i tots vinga a queixar-se. Jo entre mig d’aquesta moribunda, fent durant 20 minuts o mitja hora els meus exercicis que combinen la musculació i moviment de l’adductor amb estiraments.
Després durant vint minuts em posen en una màquina que es diu Magnetomed (www.elm.es/magnetoterapia.htm). Segons he trobat a internet... los resultados más fáciles de observar de la Magnetoterapia son cuando desaparece un dolor muscular o un dolor de cabeza a los pocos minutos de usar un imán. […] La Magnetoterapia o Terapia con campos magnéticos es, definida en forma sencilla, el tratamiento de enfermedades mediante el uso de campos magnéticos. Estos campos magnéticos pueden ser producidos por imanes permanentes o electroimanes, los cuales pueden tener un campo magnético variable. El término magnetos e imanes se usa de forma indistinta.
www.biocyber.com.mx/magnetoterapia.htm
En definitiva, esperarem una setmana més; a més les infermeres són molt maques, em recorda quan a l’edat de 14 o 15 anys anava a recuperar una lesió de lligaments i també les trobava a totes maques (bé en aquella època feia servir altres expressions menys correctes).
Pau
4 comentaris:
no vull ser aguafiestas pero quan el fisio em va donar l'alta, no estava recuperat del tot... llavors vaig decidir que em faria cas a mi i no a ell... i el que millor em va anar va ser córrer lent i estirant suaument moltes vegades, al final es el que ell m'havia dit però ho vaig allargar segons em va semblar a mi
a més la màquina aquesta fijo que et deica esteril i llavors ni batman ni robin...
Ànim Pauet!!! Que ja queda menys... A més, per amor, a mi ara em fa mal el genoll... Cuerno interior del menisco izquierdo con desgaste incipiente... Sona malament, però crec que no és greu. Tant joves, i tant cascadets!!!
Ivan, està clar que no començaré a saco per molta alta que tingui.
En quant al comentari de la Bea, que consti que jo no tinc res a veure amb el "cuerno interior"
Yo tuve que hacer unas sesiones de magnetoterapia por una lesión en la rodilla y me fue bien. Espero que a ti también y estés recuperado. Siempre que se combine con la medicina tradicional y supervisión médica está bien.
Publica un comentari a l'entrada